Dubtes arran el MWC16, respostes #ConflictMinerals

Núria Rius, Sandra Rodriguez i Judit Montenegro

El Mobile World Congress (MWC) deixa, un any més, les seves apostes per a la nostra major i millor connectivitat. De la mateixa manera, un altre focus il·lumina el costat fosc dels seus productes: la procedència dels minerals necessaris per fabricar-los.

Enguany, els #ConflictMinerals han estat presents en els mitjans de comunicació durant el MWC16 i molts usuaris han plantejat dubtes i qüestions a la secció de comentaris d’alguns dels articles publicats. Les reaccions dels lectors revelen que ens preocupa l’impacte negatiu del nostre model de consum de productes electrònics. La informació i el debat públic són necessaris per formar la nostra opinió i demanar canvis.

En primer lloc, cal tenir en compte que la fabricació i comercialització dels productes electrònics implica a una llarga cadena d’actors d’arreu del món. L’extracció i compravenda de minerals succeeix a milers de quilòmetres de casa nostra i, les fonts d’informaciómés fiables sobre la qüestió són.
Les investigacions, els informes de Nacions Unides, els reportatges periodístics sobre el terreny i l’anàlisi d’experts locals i internacionals.

Com algunes de les preguntes dels lectors han quedat sense resposta, des de la campanya #ConflictMinerals comentem i tractem de donar-vos-en algunes.

“No tota la tecnologia utilitza minerals procedents de la R.D. Congo”
Argument llegit als comentaris del diari El País

Dones transportant minerals de les mines als punts de compra-venta, a l’est de la RD Congo. |Foto: Gemma Parellada, viatge #ConnectCongo

La dubtosa procedència dels minerals fa necessari exposar l’essència de la problemàtica. Aquesta és, per una banda, l’explotació i espoli dels recursos naturals i els seus efectes als països d’origen; i, per altra banda, les conseqüències de la mineria a països on l’extracció de recursos naturals és controlada per grups armats i on es financen conflictes, perpetuant la vulneració de drets humans a països com la R.D. Congo.
Tenint en compte aquests aspectes, val a dir que minerals com el famós coltan (element clau per a la fabricació de productes tecnològics) són recursos extrets a diferents països.
Malgrat que avui dia els principals exportadors són Brasil, Canadà i Austràlia, és cert que el focus de les campanyes de denúncia de la societat civil es centra a la R.D. Congo. Això és per dos motius: el país disposa del 80% de les reserves mundials conegudes de coltan i diversos informes de Nacions Unides i experts internacionals han revellat que la seva extracció i comercialització a l’est del país contribueix al finançament dels diversos grups armats en guerra i es produeix en condicions de vulneració dels drets humans.

La RD Congo no es troba a la llista dels principals exportadors, però el vincle entre l’extracció i exportació del coltan en aquest país i el seu ús per part d’empreses tecnològiques ha estat demostrat en moltes ocasions. Succeeix en aquest país, el qual possiblement es converteixi en principal exportador de coltan quan el recurs sigui escàs en els principals països exportadors actuals (a causa de les seves reserves), i succeeix a Colòmbia, Perú, Veneçuela o a la zona amazònica del Brasil, on les mines són controlades pel narcotràfic.
De manera que, mentre existeixi aquesta connexió entre l’extracció d’aquest recurs explotat per països d’occident i el finançament de conflictes, vulneracions de drets humans, contaminació i molts més efectes negatius als països d’origen, la problemàtica dels #ConflictMinerals serà real i la necessitat de denunciar-la, també.

Vaya, pensé que esto ya estaba resuelto, gracias a la diligencia de la ONU, vigilando los llamados “minerales conflictivos”, y de multinacionales como Apple, vigilando su cadena de proveedores para asegurar que no entra el coltán de una zona en conflicto en ella http://cort.as/31U9

Argument llegit als comentaris del diari El País

Malgrat que ja existeix la Guia de la Diligencia Debida de la OCDE, són molt poques les empreses que segueixen aquestes recomanacions voluntàries.
Amb la llei americana Dodd-Frank, han començat a haver-hi efectes positius per a trencar el vincle amb els #ConflictMinerals sobre el terreny. Aquesta normativa obliga a les empreses a fer un procés de deguda diligència a tota la cadena de subministrament de les empreses americanes que declarin que el seu producte conté minerals procedents de la R.D. Congo o països veïns (altres països del món com Colòmbia, Brasil o Perú queden al marge d’aquesta llei). Des de la seva entrada en vigor, l’estat congolès, juntament amb diversos actors públics i privats, van impulsar processos de “certificació”  i d’etiquetatge de les mines i els minerals.

En la R.D. Congo, de moment, hi ha unes 130 mines certificades com a verdes; és a dir, són mines on l’extracció es fa d’acord amb normes de respecte dels drets humans, drets laborals, i sense presència de grups armats. No són moltes, doncs solament a la província del Kivu Sud existeixen 925 llocs miners artesanals. Així i tot, que existeixin aquestes 130 al país ha estat gràcies a la llei americana.
Aquests molt petits avenços, per altra banda, podrien veure’s incrementats i essent més efectius si totes les empreses seguissin aquest procés. L’Informe “Digging for transparency” realitzat per Amnistia Internacional i Global Witness de 2015 va concloure que gairebé el 80% de l’empreses públiques nord-americanes incompleixen els requisits de la llei sobre els #ConflictMinerals.

Parlament Europeu. |Foto: europarl.cat

A l’altra banda de l’Atlàntic, a Europa, segons informes de United Nations Comtrade, es compta amb el 25% d’importació mundial dels minerals 3TGs. Però a la Unió Europea encara no existeix una llei sobre els #ConflictMinerals; actualment, està essent negociada entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el consell de la UE. És essencial que es creï una legislació que obligui a tota la cadena de subministrament a realitzar un procediment de deguda diligència per a aconseguir, efectivament, un comerç lliure de #ConflictMinerals.

Continuarà essent complicat confiar en les certificacions degut a la llarga cadena de subministrament per la qual ha de passar el mineral fins que arriba al seu punt final. És necessari controlar tota la cadena de subministrament, i no tan sols el mineral que surt a peu de mina. Per tant, cal tenir en compte, també, que els processos de deguda diligència tenen certes mancances que no es podran superar sense l’acompanyament d’una política de cooperació al desenvolupament als països on s’extreuen els minerals.

“Ens queixem i ho denunciem… però tenim smartphone?”

Tots els que utilitzem una eina digital en tenim la culpa. No cal que assenyalem a ningú. Nosaltres tenim la força i, enlloc d’exercir-la, fem cua per canviar de mòbil/tablet/ordinador/smartwatch o el que calgui cada any. Som tots uns hipòcrites. Mentre hi hagi demanda hi haurà guerres al congo. Els sponsors? Tots nosaltres.

Argument llegit als comentaris del Diari Ara

¿Desde dónde has mandado este mensaje: móvil, prtátil, PC, tablet, raspberry?. Te puedo asegurar que incluye condensadores de tántalo, fabricados a partir del coltán.

Comentari llegit a eldiario.es

Nosaltres, com a consumidors i consumidores, hem de tenir en compte que tenim poder per a demanar una responsabilitat social a les empreses que participen en aquesta vinculació entre tecnologia i violacions de drets humans en l’extracció de recursos naturals. Però això no significa que hàgim de renunciar a la tecnologia, de fet aquesta, juntament amb la comunicació, han permès a molts països, sobretot aquells amb més necessitats socials, avançar en molts sectors de la societat. El focus radica en la vinculació que hi ha al darrere. Tenim a les nostres mans el poder de realitzar un consum responsable i, a més a més, exercir pressió com a consumidors finals de productes tecnològics i com a ciutadans, de cara als nostres governs i institucions, per a la que es crei una regulació que obligui a les empreses a realitzar aquests esforços d’aplicació d’una deguda diligència.
En l’actualitat, els europeus tenim l’oportunitat de fer sentir la nostra veu en el debat a les institucions europees sobre la regulació per trencar el vincle entre violència i minerals. Ho pots fer signant la campanya de signatures per demanar a les institucions europees una llei obligatòria de deguda diligència per a les empreses de tota la cadena de subministrament de minerals i fent difusió d’aquest espai web i campanya #ConflictMinerals.

“Tan culpables son los smartphones del uso del Tántalo (coltán), como los armarios de madera de la deforestación de los bosques tropicales. ¿No podrían cambiar un poco la cantinela y titular “Coltán: la doble condena del mineral congoleño de los electroencefalógrafos”?.”

Argument llegit als comentaris del diari El País

L’informe Planeta Viu 2010 ja denunciava que la humanitat estava utilitzant els recursos naturals un 50% més ràpid que el que la Terra pot renovar. Davant d’això, és evident que com a societat cal que ens conscienciem, sensibilitzem i parlem de l’explotació de tots i cadascun dels recursos naturals: la fusta i la desforestació, el petroli i el fracking, l’extracció de minerals i la contaminació, entre molts d’altres.
Evidentment, és necessari trencar el vincle del nostre model de vida amb l’espoli i tots els problemes i conflictes generats de l’explotació dels recursos naturals. Tot i això, assenyalar un cas concret i investigar-lo (com pot ser el cas dels #ConflictMinerals) no és contraproduent per a la lluita d’acabar amb aquestes dinàmiques. I sí, cal posar la cobertura de cada cas en el complex context de l’explotació dels recursos naturals i els seus mètodes.