Quin és el preu del nostre consum? Crònica de la jornada

Dissabte dia 11 de novembre vam celebrar la jornada “El preu del nostre consum: explotació humana i devastació ambiental”, i amb les intervencions dels tres participants a la taula rodona i les activitats posteriors, els assistents van poder definir una mica més quin és el preu del nostre consum.

Amb una setantena d’assistents, la taula rodona va comptar amb la participació de Marta Conde, membre de l’ICTA (UAB); Abbé Aurélien Rukwata, director de Justícia i Pau Butembo-Beni (R.D. Congo) i José Eizaguirre, expert en ecologia, consum i estils de vida alternatius.

Les gran empreses que comercialitzen i fabriquen els productes amb recursos naturals provinents de zones en conflicte no estableixen mesures de control per a assegurar que les diverses empreses implicades en la cadena de subministrament del producte final actuïn amb criteris ètics. I és que les causes que Marta Conde ha detectat quant a aquesta situació global es poden resumir en dues: “les causes estructurals, com poden ser la fal·làcia del desenvolupament sostenible o les reformes neoliberals que han provocat que des de 1900 la biomassa mundial s’hagi reduït a un 25%”, i les causes directes, com les extraccions d’energies no renovables o fòssils. Unes causes que incorporen els seus impactes, on l’experta ha diferenciat dos en concret: “els ambientals, com els moviments dels sòls, la desforestació o la pèrdua de la diversitat. I, d’altra banda, els socials, és a dir, els desplaçaments forçats de les comunitats que habiten en les zones on es troben els jaciments”.

Cal frenar l’explotació il·legal per part dels països veïns i les empreses multinacionals.

Impactes que acaben desembocant en una realitat paradoxal, com és el cas de la R.D. Congo, on trobem un país “molt ric en recursos naturals, però amb una població empobrida”, tal com va explicar l’Abbé Aurélien. Una situació que es complica “amb la corrupció i la mala governança general per part de l’Estat”. D’aquesta manera, el director de Justícia i Pau Butembo-Beni va remarcar la necessitat d’aplicar els reglaments i codis que ja existeixen redactats per part d’experts congolesos, però que el govern ignora, així com frenar “l’explotació il·legal per part dels països veïns i les empreses multinacionals”.

És per això que, des de Justícia i Pau de Butembo-Beni, s’ha promogut la lluita en contra de la situació de desigualtat creada per l’abundància de recursos, amb un treball que es divideix en quatre eixos: “les converses entre les tres parts involucrades en el conflicte (població, estat i empreses), creació de textos educatius, la incidència política per a provocar un canvi i la difusió per a un major coneixement de la realitat”. Aquests eixos busquen l’objectiu de fer que les poblacions afectades participin i s’impliquin en la transformació, ja que “no es pot desenvolupar una població, es pot ajudar a una població a desenvolupar-se. Si no és amb nosaltres, és contra nosaltres”, remarca l’Abbé.

José Eizaguirre, en una última intervenció, va tenir l’oportunitat de fer visibles aquelles alternatives que recauen en les mans dels consumidors, advocant per un consum sustentat en “un canvi de consciència i de mentalitat”. En aquest sentit, a les ja conegudes com a “tres Rs” de la sostenibilitat (Reduir, Reutilitzar i Reciclar), ell n’afegeix a l’inici una quarta: el Rebuig de tots aquells missatges que ens arriben per part de la “societat de consum”. Tot això, tenint en compte “petites mesures, senzilles” com la compra de productes de segona mà: “comprar de segona mà no és de pobres, és de savis”, explica Eizaguirre, i afegeix que aquests petits canvis personals i espirituals han d’arribar a la vessant política: “s’ha de convidar a la reflexió col·lectiva, no només la transformació personal”.

En el següent enllaç hi trobaràs el vídeo resum de la jornada:

Mira aquí les imatges de la jornada.