La transparència en les indústries extractives
FOTO: PixaBay / Mina a cel obert
Géraldine Duquenne. Article original publicat per la Comissió Justícia i Pau Bèlgica Francòfona
A la fi de febrer del 2016, Lima va acollir la setena conferència internacional de la Iniciativa per a la Transparència en les Indústries Extractives (ITIE), nascuda l’any 2002. Prop d e 1.200 representants d’empreses, governs i societat civil de més de 100 països es van reunir al voltant del concepte de transparència, en un context de caiguda de preus dels metalls.
Per què la ITIE?
“Els recursos naturals d’un país, com el petroli, el gas o els minerals, pertanyen als ciutadans” llegim en l’informe del 2016 de la ITIE. Per això haurien de ser aquests últims els beneficiaris dels ingressos de l’explotació d’aquests recursos. No obstant això podem constatar que la majoria dels països productors són víctimes de la “maledicció dels recursos”. Malgrat la riquesa del seu subsòl, les poblacions romanen en un estat de pobresa aguda. El 75% de persones en situació de pobresa al món viuen en països rics en recursos extractius.
La ITIE va ser ideada sobre la base d’aquest fet evident i amb l’objectiu de millorar la gestió dels recursos naturals al món a través d’una major transparència. En l’actualitat són 49 els països que apliquen la norma ITIE, 31 dels quals són reconeguts complidors, i es comprometen, d’aquesta manera, a divulgar la informació relativa al pagament d’impostos, a llicències, a contractes, a la producció i a altres elements clau vinculats a l’explotació de recursos. L’objectiu és que els ciutadans puguin tenir accés a aquestes informacions i exigir responsabilitats als seus dirigents amb relació a l’assignació d’aquests recursos.
Per tant, la transparència és entesa com l’obertura i la divulgació pública dels pagaments entre empreses i govern per reduir la corrupció i fomentar la confiança entre les parts interessades. Ha d’anar acompanyada de debats i diàleg sobre les despeses dels ingressos obtinguts mitjançant els recursos no renovables. La ITIE no pretén resoldre el problema de la maledicció dels recursos per si sola. La ITIE proposa un fòrum de diàleg i una plataforma per dur a terme reformes més àmplies.
El cas de Perú
Perú és reconegut com a país complidor amb la ITIE. No obstant això, la falta de transparència forma part de causes que generen conflictes socials. Recordem que es comptabilitzen, des de fa anys, més de 200 a Perú, la major part amb relació a preocupacions mediambientals.
Un clar exemple és el cas de Las Bambas. Aquest megaprojecte d’explotació de coure situat a la regió d’Apurímac ha iniciat les seves operacions no fa molt enmig d’un conflicte social. Entre 2013 i 2015, l’empresa xinesa MMG (havent adquirit el projecte durant la fusió de Glencore amb Xstrata) va fer una sèrie de canvis, considerats insubstancials, al projecte original sense informar d’això a la població. Una vegada al corrent, les comunitats interessades han demanat en va, en repetides ocasions, explicacions sobre els impactes d’aquests canvis a les autoritats polítiques i a l’empresa. A la fi de setembre del 2015, va esclatar un conflicte entre la població i les forces de la policia que va acabar amb el resultat de tres morts i desenes de ferits.
A Perú aquest no és un cas aïllat i demostra que, més que dades financeres, les poblacions tenen dret a accedir a dades de tipus socioambiental. La societat civil es manifesta en aquest sentit.
Mentre alguns avenços institucionals en matèria d’accés a la informació, com la ITIE, i de protecció del medi ambient van tenir lloc durant el “supercycle” de matèries primeres, avui la caiguda de preus fa témer una reculada. El context actual hauria de ser l’ocasió per reconsiderar el model econòmic basat en l’explotació contínua de recursos extractius. Però succeeix el contrari: es constata en diferents països, com Perú, un augment en la producció, fent témer un declivi. Els països productors, que competeixen per atreure inversors estrangers, retrocedeixen en els avenços conquistats per presentar condicions fiscals menys restrictives per a les empreses. Ja són visibles algunes mesures en diferents països d’Amèrica Llatina (Brasil, Equador, Perú, Colòmbia…) que limiten les capacitats dels ciutadans per participar en processos de decisió en el sector miner. La ITIE ha de mantenir els seus objectius a un alt nivell malgrat les pressions que suporta el sector.
La posició de la societat civil és lliure i independent?
La particularitat de la ITIE és el lloc que ocupa la societat civil, figura representada al mateix nivell que els governs i les empreses dins del grup multilateral encarregat de la implementació i del seguiment de la ITIE. La formació d’aquest grup és una condició indispensable per convertir-se en país candidat a la ITIE. La participació lliure i independent de la societat civil en el procés ITIE s’avalua durant la candidatura d’un país i en les avaluacions periòdiques. El Consell d’Administració de la ITIE pot plantejar també preocupacions concretes sobre la situació de la societat civil d’un país en particular.
Un protocol de la societat civil inclòs en la Norma ITIE 2016 deixa clar els cinc principis que han de respectar els països membres: “expressió, operació, associació, participació i accés a la presa de decisions públiques”. No obstant això, veiem evidents vulneracions d’aquest protocol en molts països membres de la ITIE.
Azerbaidjan, per exemple, va ser degradat de país complidor a país candidat el 2015, ateses les terribles condicions en les quals exerceix la societat civil. Molts activistes tenen prohibit sortir del país i els seus comptes bancaris estan congelades. No se’ls permet comunicar informació públicament. El govern va restringir l’accés als finançaments externs per a organitzacions de la societat civil. Malgrat la sanció, són poques les millores que han estat observades fins avui.
Aquestes dificultats oposades per la societat civil no són exclusives d’Azerbaidjan. Són molts els països on la societat civil no actua lliurement. Durant la seva intervenció a Lima, el President de l’Institut per al Govern dels Recursos Naturals, Daniel Kaufmann, va arribar a dir que cap millora de l’espai cívic havia estat observada als països que s’adhereixen a la ITIE.
Durant les conferències mundials de la ITIE organitzades cada tres anys, el lloc de la societat civil també sembla una miqueta marginat. Les sessions organitzades per la societat civil no van tenir lloc durant els dos dies oficials de la conferència sinó en dies propers.
Aquest any, a Lima, va ocórrer un incident amb la societat civil reunida sota la cúpula del Publish What You Pay (PWYP). Els seus membres van decidir boicotejar l’Assemblea General cap al final de la conferència. Denunciaven l’addició il·legítima d’un candidat a la llista de representants de la societat civil en el Consell d’Administració de la ITIE, format pels països que implementen la ITIE, representants de les empreses i la societat civil. Els nomenaments de la societat civil en el Consell d’Administració de la ITIE són normalment coordinats per un comitè independent, convocat per la coalició Publish What You Pay, amb el suport de 800 organitzacions a tot el món. La societat civil va lamentar que el president de la ITIE, Clare Short, no reconegués l’error de procediment i continués l’Assemblea General en absència de la majoria dels representants de la societat civil.
A través d’aquestes accions, són els principis de la ITIE els que han estat violats. La independència de la societat civil es va violar sense que això suscités una preocupació real per part dels membres del Consell d’Administració. El sisè candidat va ser finalment retirat de la llista, encara que amb retard. Aquest succés ha afectat la plena participació de la societat civil en el cim i la confiança mútua.
No obstant això, com va recordar Jean Claude Katende, Coordinador nacional de la coalició Publish What you Pay de la RD del Congo, ” la societat civil és el guardià de la ITIE”, ella que no té cap interès econòmic a defensar en aquest procés multilateral.
Dels informes als resultats
L’eslògan de la conferència de Lima el febrer del 2016 expressava “la necessitat de passar dels informes als resultats”. Si la ITIE es limita a la publicació d’informes, formarà part del problema i no de la solució, va dir el president d’Oxfam Amèrica, Raymond Offenheiser. És responsabilitat del govern que siguin accessibles i llegibles per als ciutadans. Aquests informes han de ser la base per a l’adopció de noves mesures, de lleis que creuen canvis concrets en la vida de les persones.
Aquests canvis seran possibles si l’abast de les dades a publicar inclou també dades socioambientals. Aquestes dades poden referir-se a pagaments realitzats als governs per les empreses extractives, vinculats amb dades socials o mediambientals, o fins i tot als impactes potencials i reals de les activitats extractives. Sovint existents en l’esfera política, aquestes dades no sempre són accessibles a la població. La ITIE podria convertir-se en la plataforma que reuneixi tota aquesta informació. A més aquestes dades s’inscriuen en els més amplis programes d’Objectius del Desenvolupament Sostenible i de Conferències de les Parts pel Clima de les Nacions Unides amb els quals els països estan compromesos.
Aquestes al·lusions al desafiament més ampli que representa l’escalfament global del qual depèn directament el futur de l’extracció de recursos van estar estranyament absents en la conferència de la ITIE. “Si volem mantenir la temperatura per sota de 2°C, 2/3 de les reserves fòssils provades han de romandre en el sòl”, diu l’Agència Internacional de l’Energia. Els països occidentals han de donar l’exemple començant per deixar els recursos en el sòl, en lloc d’exigir-los als països del Sud, va dir Paul Collier, Professor d’Economia de la Universitat d’Oxford, present a Lima.
Aquests desafiaments només poden afrontar-se a través d’una visió comuna, va recordar la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) durant l’esdeveniment. A través del seu Pacte regional per a la igualtat, l’organització té previst crear un centre per a la gestió dels recursos naturals a Amèrica Llatina i el Carib des del qual es generin propostes col·lectives per a una explotació responsable dels recursos.
Justícia i Pau dóna suport a aquests esforços de coordinació en l’àmbit regional per a una gestió més responsable dels recursos naturals decidida en consulta amb la població local. La transparència en l’àmbit socioambiental ens sembla primordial en aquest sentit. La ITIE ha d’anar més enllà i passar del suggeriment a l’exigència amb els països signataris. En termes més generals, Justícia i Pau advoca per una major transparència en la cadena de subministrament de minerals. D’on procedeixen els minerals que nosaltres, ciutadans del Nord, consumim diàriament? Continuarem promovent aquest al·legat amb la finalitat que els ciutadans puguin plantejar-se’n consum tenint totes les dades a la mà.
