La mineria il·legal a Colòmbia

La mineria il·legal a Colòmbia suposa un greu problema. Segons el Contolador General de la República de Colòmbia un 80% de les mines funcionen sense l’autorització de l’Estat colombià. Com que no estan regulades, aquestes actuen sense límits, produint afectes devastadors en la població local i en el medi ambient.

El consum d’aigua contaminada està provocant un genocidi de la població.

Francia Márquez
Font: eltiempo.com

Francia Márquez, líder de la mobilització de les comunitats afrodescendents de Colòmbia contra l’extractivisme miner, ha guanyat el Premi Goldman 2018 (un premi atorgat a defensors i defensores del medi ambient considerat el Nobel mediambiental) per la seva feina contra la mineria il·legal a la regió del Pacífic de Colòmbia. La defensora denuncia que la mineria il·legal i descontrolada ja fa molt temps que actua impunement al país i que el govern no ha ofert ajuda a la població afectada ni respon a les seves demandes.

Les mines d’or excavades a la zona contaminen les ciutats del voltant, però també els rius del país. Márquez denuncia que els rius que neixen a la zona, uns 80, estan contaminats de mercuri i el consum d’aquesta aigua està produint un genocidi de la població.

A més de la contaminació, també remarca les amenaces que rep la població per abandonar el seu territori a causa de l’explotació minera i de les lluites armades pel control del territori i els seus recursos naturals. Aquestes lluites de guerrilles han comportat l’assassinat de líders socials i la criminalització de les associacions locals.

Ja el 2014, acompanyada de 80 dones, Francia Márquez va protagonitzar una marxa des de La Toma, la seva localitat natal, fins a Bogotà coneguda com “La marcha de los turbantes”. Allà van ocupar la seu del Ministeri d’Interior per sol·licitar protecció al seu govern per a elles i per a la seva comunitat. Aquest esdeveniment va obligar a l’activista a abandonar el seu territori, amenaçada per les guerrilles.

La guanyadora del Goldman 2018 considera que la inacció del govern a la zona respon a la discriminació que pateix la població descendent dels esclaus africans al país. Segons la llei, la comunitat afrocolombiana té dret a ser consultada sobre les concessions que es donen en el seu territori. Si bé és cert que, gràcies a les consultes, algunes mines no van rebre autorització legal, la majoria de concessions no han estat sotmeses prèviament a la decisió de la població.

Márquez, a més d’una important activista i defensora dels drets de les persones i de la terra, també ha estat representant política en l’àmbit regional. Va encapçalar la llista nacional d’una candidatura afrocolombiana que, tot i que no va obtenir representació, va suposar un punt d’inflexió per a la consolidació de la comunitat en l’àmbit polític. També cal destacar el seu paper mediador entre el govern i les FARC, les quals eren fortes en el territori natal de Márquez, el Cauca.

Márquez apunta que el govern no aturarà la mineria per por que les empreses demandin a l’Estat i considera aquest premi com una alerta al govern colombià per remarcar la importància de la seva lluita.