La innovació encara passa per les mines de l’RDC

La producció i la venda de vehicles elèctrics com a producte ecològic i sostenible està en augment. Recentment els països europeus han establert les dates límit on tots els vehicles a la venda han de ser elèctrics. França, Anglaterra i Espanya han fixat la data el 2040, Escòcia el 2038. Això suposa que d’aquí a 20 anys les benzineres d’aquests països s’hauran reconvertit en punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

Flux comercial del cobalt arreu del món. Font: Amnistia Internacional

Els vehicles elèctrics funcionen, igual que la resta d’aparells electrònics, amb bateries. Aquestes bateries ara utilitzades en els vehicles tenen els mateixos components que les bateries dels mòbils tot i que, en ser més potents, utilitzen més material. El gran augment de demanda del sector de l’automoció i, en conseqüència, de components per a fabricar les bateries, produirà que la demanda dels minerals necessaris per a fabricar-les es quadrupliqui l’any 2026.

Ja l’any 2017, amb l’auge de la producció de bateries per produir energia renovable, la demanda de coltan es va doblar. A això s’afegeix la modificació del Codi Miner congolès que fomenta la desprotecció dels miners que treballen a les mines artesanals i classifica el coltan i el cobalt com minerals estratègics. Aquesta nova classificació ha permès augmentar els impostos sobre aquests productes, que es queda l’Estat, però això no està derivant en un control i una regulació de la seva extracció. Com es preveia, aquest augment dels impostos pot estar anant lligat d’un augment de la corrupció.

Segons les institucions, el 20% del cobalt exportat de l’RDC prové de la mineria artesanal. Els nombres reals són molt més elevats: les mines artesanals produeixen cobalt més barat que les mines industrials a causa de la desprotecció del Codi Miner. A més, sent l’RDC la màxima productora de cobalt mundial, aquest augment de la demanda ha provocat l’aparició de noves zones mineres a tota la regió. Així, tot i que el cobalt no és considerat un mineral de conflicte, sí que és un mineral obtingut en mines on els drets humans són greument vulnerats. 

Així doncs, tot i els intents d’innovació i creació d’alternatives a les bateries actuals, el futur de la sostenibilitat ambiental de moment encara passa per les mines de l’RDC.