El Parlament Europeu presenta un informe sobre empreses i drets humans
El Subcomitè de Drets Humans del Parlament Europeu ha presentat un informe on s’analitza l’accés a mesures legals de reparació de les víctimes d’abusos de drets humans causats per empreses o corporacions multinacionals de països de la UE a tercers països. L’informe pren com a base el tercer pilar dels principis rectors de les Nacions Unides (Protegir, Respectar i Remeiar), el qual parla del dret de la víctima a accedir a un recurs efectiu, on els seus drets humans no es vegin vulnerats. La realitat és que les víctimes d’aquests abusos sí que troben molts inconvenients a l’hora de veure reparats els seus drets a causa de les diferents traves i obstacles que s’interposen.
La UE ha posat especial atenció en com aconseguir que les empreses rendeixin comptes pel seu paper en els abusos de drets humans en tercers països a través del desenvolupament de mecanismes judicials i emprenent accions legals en els estats d’origen d’aquestes corporacions internacionals. Aquest enfocament és cada vegada més rellevant en una economia mundial que es caracteritza per un gran augment en el comerç de béns i un canvi en la seva naturalesa a través de cadenes de subministrament mundials, que enllacen empreses de tot el món i vinculen les empreses de la UE amb els proveïdors dels països productors. Com a resultat, la responsabilitat d’aquestes empreses per abusos als drets humans s’ha convertit en un problema important. Amb aquest document el que es pretén és posar sobre la taula la necessitat de millora d’aquests mecanismes legals per tal donar resposta a aquesta problemàtica.
A més, l’informe analitza alguns casos en què majoritàriament es troben involucrades grans empreses multinacionals de França, Alemanya, Suècia, Itàlia, Països Baixos i Regne Unit. L’objectiu d’aquesta anàlisi és identificar els diversos obstacles (legals, processals i pràctics) als quals s’enfronten els demandants en l’accés a recursos legals.
Entre els 35 casos que s’examinen a l’informe, per exemple, es troba el cas de l’empresa fustera alemanya Danzer i la seva presumpta participació en una sèrie d’abusos contra els drets humans comesos per les forces de seguretat en contra d’una comunitat forestal a la República Democràtica del Congo. O el cas d’Itàlia, on l’empresa energètica ENI va causar uns suposats danys ambientals i violacions de drets humans amb un vessament de petroli per la seva activitat a Nigèria, afectant la salut i la qualitat de vida de la població local. A Suècia l’estudi se centra en l’empresa minera Boliden, acusada d’exportació de residus industrials a Xile, on van ser eliminats per un subcontractista sense ser adequadament processats, afectant així la salut de les comunitats locals.
Després de l’anàlisi d’aquests casos, les dificultats que els denunciants s’han trobat tenen a veure amb la seva representació legal, la complexitat de les estructures corporatives, les dificultats d’establiment de responsabilitats, les complicacions jurisdiccionals, la falta d’accés a la informació i la forta influència de les empreses multinacionals en les decisions governamentals.
Finalment, l’informe, tenint en compte aquesta situació, presenta una sèrie de recomanacions que les polítiques internes i externes de la UE haurien d’assolir per tal de garantir la defensa dels drets de les persones afectades i per prevenir futures vulneracions. Aquestes recomanacions inclouen àmplies reformes jurídiques centrades en atribuir responsabilitat legal a les societats matriu dels grups corporatius mitjançant la imposició d’un deure legal sobre els directors de la companyia, i per altra banda, construir un pont entre els països matrius i els tercers països mitjançant la necessària creació en l’àmbit europeu d’una reglamentació que vinculi empreses i drets humans.
Pots accedir a l’informe complet fent clic aquí.
Maria Rio
