#ConflictMinerals 2017: l’estat de la qüestió

D’acord amb l’informe d’Enough Project publicat al novembre de 2017, que valora si les empreses han fet millores en l’ús de minerals lliures de conflicte i no vinculats a abusos de drets humans, sí que hi ha hagut avenços.

Aquest informe, després d’investigar les 20 empreses més importants del sector de la joieria i l’electrònica de consum, conclou que Apple, Alphabet (Google), HP, Microsoft i Intel són les que demostren estar més compromeses amb l’adopció de mesures de diligència deguda pel que fa al proveïment responsable de minerals. En canvi,Walmart, Sears i Neiman Marcus són les que menys combaten el comerç de minerals provinents de la República Democràtica del Congo.

L’informe estableix uns criteris bàsics, com participar en auditories o donar suport a comunitats mineres artesanals de l’est de la RDC, a partir dels quals classifica les empreses en un rànquing.

Font: https://enoughproject.org/

En la indústria de la joieria, on el sector està menys avançat respecte a la millora de la transparència de la cadena de subministrament, les empreses millor valorades són Signet Jewelers i Tiffany & Co, que han cregut important fer informes de diligència deguda i mantenir i reforçar la implementació de la llei Dodd-Frank 1502.

Aquest llistat ens indica que cada cop hi ha més suport al comerç de minerals lliures de conflicte. Per afirmar això, l’informe es basa en criteris com la millora dels programes de diligència deguda de les empreses, els avenços en el desenvolupament i implementació de processos de gestió de riscos i la publicitat en les pràctiques de diligència de les empreses més enllà de la publicació d’un informe anual.

L’informe, però, també considera que queda molt camí per recórrer, i en aquest sentit apunta directament a tres reptes que cal mantenir presents: el primer fa referència al comerç d’or, que és encara una font de finançament per als grups armats de l’est de la RDC. Per tant, cal seguir fent esforços per millorar la seva traçabilitat per aconseguir un subministrament d’or lliure de conflicte, especialment el provinent de mines artesanals. El segon repte és el de donar suport a les comunitats mineres de l’est de la RDC per millorar el seu accés a mercats oficials i potenciar mitjans de subsistència alternatius per tal de trencar la seva dependència del comerç de minerals. El tercer repte és el relacionat amb el contraban i el tràfic d’or en les fronteres de la RDC amb els països veïns. En aquest sentit, l’informe encoratja les empreses a fer incidència política davant les autoritats congoleses per tal que millorin l’estat de dret, la seguretat i la comptabilitat de l’Estat. A més, recorda que no només les companyies transnacionals són responsables d’assolir aquests reptes: els consumidors i els inversors també tenen responsabilitat per fer pressió.

En darrer lloc, Enough Project fa una sèrie de recomanacions:

1. Reforçar i millorar la publicitat dels informes periòdics sobre la diligència deguda en la cadena de subministrament per part de les empreses que utilitzen minerals 3TG. Totes les empreses, siguin públiques, privades o de qualsevol nacionalitat, haurien d’implementar programes de diligència deguda d’acord amb la Guia de l’OCDE, informant públicament sobre les seves pràctiques.
2. Mantenir la diligència deguda de manera permanent, no només puntualment. Les empreses han de considerar aquest compromís com un objectiu amb vocació de permanència i no com el compliment d’un requisit de transparència pública que s’exigeix un cop l’any en la publicació de l’informe anual. A més, aquesta és la manera que les pràctiques de proveïment responsable siguin cada any més fàcils i menys cares.
3. Participar en iniciatives multilaterals per donar suport a projectes progressius. Tenint en compte que les lleis que obliguen les empreses a informar sobre la transparència de les seves pràctiques estan en constant amenaça, és important que les companyies s’uneixin entre elles i també amb altres actors per assegurar la permanència d’aquestes obligacions. Per exemple, l’Associació Europea per a Minerals Responsables (EPRM) o l’Aliança Pública/Privada per al Comerç de Minerals Responsables (PPA).
4. Donar suport a les comunitats mineres artesanals amb l’objectiu de garantir que la població tingui accés al mercat legal de minerals, i també millorar les seves condicions de treball (equipament segur, salaris dignes, oportunitats de formació, assessorament legal, etc.). En definitiva, invertir en una millora de la seva qualitat de vida.
5. Apujar el llistó. Les empreses haurien d’aplicar un llindar de diligència més estricte que el que exigeix la normativa. També millorar la comunicació entre les companyies i les institucions financeres. Aquestes haurien de compartir amb els seus bancs qualsevol informació rellevant relacionada amb la seva cadena de subministrament, perquè aquests tinguin la possibilitat d’investigar possibles riscos i oportunitats d’intervenció.

Des de Justícia i Pau i la campanya #ConflictMinerals celebrem els petits avenços que les empreses van fent respecte a la diligència deguda i el proveïment responsable, però fem nostres les paraules d’Enough Project i no oblidem que encara queda molt camí per recórrer, i que cal seguir treballant per aconseguir el subministrament de totes les empreses de minerals lliures de conflicte.