Brasil: extractivisme vs. benestar de la població
El passat divendres 25 de gener es va produir el col·lapse de la presa de residus miners de Brumadinho, situada a l’estat brasiler de Minas Gerais, al sud-est del país. A causa d’aquest ensorrament, 165 persones han mort i, per ara, encara en queden més de 150 desaparegudes. Segons la informació de què es disposa, el col·lapse es va produir quan el dic d’una de les preses que contenia residus fèrrics es va trencar provocant una allau de terra. Per tot això, en aquest moment és necessari depurar responsabilitats i analitzar en profunditat el que ha passat. Per a això, és imprescindible analitzar en el paper que han jugat l’empresa Vale S.A -propietària de la presa-, així com el govern brasiler.
Aquesta no és la primera vegada que aquest tipus de fets succeeixen en territori brasiler. El 5 de novembre de 2015, l’ensorrament de la represa de Bento Rodriguez (operada conjuntament per Vale i l’anglo-australiana BHP Billinton) va suposar el desastre socioambiental més gran de la història del Brasil. Desastre que va conduir a l’obertura d’un profund debat sobre el paper extractiu de moltes de les empreses que operen al Brasil i la percepció d’aquest Estat per a les transnacionals i fins i tot per altres estats. Aquest debat s’ha dut a terme en un entorn marcat per dues grans problemàtiques: la pobresa i la desigualtat. Alhora, aquestes dues problemàtiques han arrossegat el país a una dependència de la mineria de la qual un gran nombre d’empreses brasileres i transnacionals s’han beneficiat enormement. No obstant això, tot i les promeses i prediccions de millora de la qualitat de vida de la població nativa amb l’arribada de les grans inversions empresarials, la veritat és que en la majoria dels casos -i més si tenim en compte el cas de Brumadinho- les accions i omissions de les empreses, així com de l’Estat, han acabat afectant de manera negativa el benestar d’aquestes comunitats.
Font: efe.com
Tot i que els fets que envolten el col·lapse de la presa de Brumadinho encara estan sent investigats, sembla clar que tant els protocols relacionats amb els procediments interns de la presa com la normativa sobre les mesures necessàries per garantir l’estabilitat de la presa i l’àrea circumdant van fallar. A més de les fallades en els protocols i normatives, també hi ha un bon nombre d’irregularitats que envolten el cas de Brumadinho. En primer lloc, l’empresa Vale S.A. no va activar els protocols d’emergència abans del col·lapse de la presa. D’altra banda, també cal destacar que, tot i la inestabilitat de la presa, aquesta va ser declarada com estable per al seu funcionament per les autoritats pertinents. Així doncs, tant l’empresa com el govern brasiler han de donar resposta als dubtes que plantegen aquestes irregularitats i compensar les víctimes d’aquest ensorrament. Segons sembla, aquest plantejament és compartit pel fiscal general de Brasil, André Mendonça, que va declarar recentment: “Necessitem que efectivament Vale assumeixi la seva responsabilitat pel fet… Per tant, esperem respostes efectives i ràpides de Vale respecte al desastre”.
Finalment, la necessitat de l’enduriment de la normativa que permet l’entrada d’empreses i execució d’activitats extractives és evident. Això no obstant, per arribar a això, es requereix que tots els poders i institucions de l’Estat convergeixin en un mateix punt. Aquest punt ha de ser la protecció de la població, la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, així com la destinació de mecanismes eficaços i efectius mitjançant els quals les veus de les comunitats que habiten les zones afectades per les inversions puguin ser escoltades. Només d’aquesta manera es podrà iniciar un canvi de rumb al Brasil, on casos com el de Vale demostren que es poden desenvolupar activitats extractives sense una regulació que obligui les empreses a mantenir una actitud responsable enfront de la població i el territori afectat.
Diana Carvajal
