ACS i China Three Gorges Corporation obtenen la concessió per a la construcció de la presa Inga III a l’RDC
Aquest 19 d’octubre s’ha revelat la notícia que la constructora espanyola ACS i el conglomerat empresarial China Three Gorges Corporation han arribat a un acord amb el govern de la República Democràtica del Congo (RDC) per obtenir la concessió de la construcció de la presa Inga III, situada a 50km de la desembocadura del riu Congo.
La presa Inga III forma part de la primera fase d’un dels projectes més ambiciosos de construcció de preses hidroelèctriques -el Grand Inga– que, amb un pressupost de 80.000 milions de dòlars (1) contempla la construcció de 3 preses (Inga I, Inga II, Inga III) i una represa (Súper Inga) que, en finalitzar-se, doblaria la capacitat de producció d’energia de la presa més gran del món: la Three Gorges, situada al riu del Iang-Tsé (a la Xina).
Riu Congo, on es construirà la presa Inga III.
Font: elconfidencial.com
Aquest projecte, que es desenvoluparà a l’RDC, tindrà múltiples implicacions per als diferents àmbits del país i la seva societat.
En l’esfera econòmica, a l’RDC actualment només un 9% de la població té accés a l’energia elèctrica, deixant al voltant de 61.400.000 dels seus habitants sense aquest recurs bàsic (2). De la mateixa manera, i d’acord amb les estimacions de la CIA, l’RDC exporta un 98.7% de l’energia total produïda en plantes hidroelèctriques (3). En el cas concret de la presa Inga III, es calcula que produirà uns 4.800 MW, dels quals 2.500 MW seran comprats per Sud-àfrica i bona part de la resta es destinarà als grups miners de Katanga -al sud-est del país-. Així doncs -i de la mateixa manera que passa amb els minerals 3TG- tot i la riquesa de recursos que es troben en el seu territori, el poble congolès no es beneficiarà d’ells.
D’altra banda, l’impacte social del projecte del Inga III no és menyspreable. Només per a la construcció d’aquesta presa, es calcula que més de 10.000 persones seran forçades a desplaçar-se, abandonant les seves llars, i moltes més es veuran afectades econòmicament (4).
L’impacte de les construccions de grans preses hidroelèctriques sobre els rius en què es construeixen és devastador.
En l’àmbit mediambiental, la construcció de preses a l’escala que es proposa en el projecte Grand Inga suposa un impacte considerable sobre la vegetació, sent una de les causes directes de desforestació. A més, la vegetació que queda submergida després de la construcció de la presa allibera metà (CH4), fet que contribueix al canvi climàtic. Finalment -i potser el més evident- l’impacte de les construccions de grans preses hidroelèctriques sobre els rius en què es construeixen és devastador, afectant l’equilibri de l’ecosistema i provocant grans variacions en el cabal del riu i la reducció de la població o desaparició de nombroses espècies. A això cal afegir, tal com va denunciar l’organització International Rivers l’any 2016, que el projecte Inga III encara no compta amb un informe d’impacte mediambiental i social (5).
Turbines de la presa Inga II, en el riu Congo. Font: elconfidencial.com
Finalment, el projecte Inga III no s’escapa del que és una dinàmica cronificada a l’RDC: la corrupció. D’acord amb l’Índex de Percepció de la Corrupció que elabora Transparency Agency, l’RDC es troba en el lloc 161 de 180 (sent la posició 180 la que ocupa el país que es percep com el més corrupte del món) (6). Així doncs, segons un informe publicat per International Rivers, la minera australiana BHP Billiton va pagar una important suma de diners al govern congolès per ser la guanyadora del contracte de construcció de la presa i, al seu torn, derivar 2.000 MW de l’energia produïda per la presa a una foneria d’alumini que planejava construir al sud-oest del país -a la regió del Bas Congo-, però que finalment va cancel·lar a 2012 (7).
El govern espanyol ha mostrat una posició molt favorable a aquest megaprojecte. Després del procés de pacificació de l’RDC, diferents empreses i consorcis espanyols han pogut arribar a terra congolesa, creant els governs espanyol i congolès estratègies conjuntes per promoure el desenvolupament en aquest país. No obstant això, moltes transnacionals presents sobre el terreny no han complert els requeriments d’impacte mediambiental i social instituïts per gestionar qualsevol procediment en territori congolès de manera que el “desenvolupament” que els seus projectes comportin queda en entredit.
________________________
NOTES
1. L’organització International Rivers assenyala que un estudi de la Universitat d’Oxford calcula que, de mitjana i entre els anys 1934 i 2007, les construccions de grans preses hidroelèctriques han suposat un sobrecost del 96% del seu pressupost inicial. www.sciencedirect.com
2. Dades de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament (USAID). www.usaid.gov
3. CIA Factbook 2018. www.cia.gov
4. www.internationalrivers.org
5. www.internationalrivers.org
