Qui és Denis Mukwege? Guanyador del Nobel de la Pau 2018

Denis Mukwege, juntament amb Nadia Murad, són els guanyadors del Nobel de la Pau 2018 per la seva feina contra l’ús de la violació com a arma de guerra.

Denis Mukwege va néixer l’any 1955 a Bukavu, actual República Democràtica del Congo. Fill d’un pastor pentecostal, va créixer acompanyant al seu pare a visitar als malalts a l’hospital. Allà va ser on va desenvolupar la seva vocació per curar les persones malaltes enlloc de resar per elles.

Des de l’inici de la seva carrera es topa amb una gran quantitat de dones que tenen problemes ginecològics, fet que el porta a estudiar l’especialitat a França. Poc temps després de retornar a l’RDC, s’inicia el conflicte armat pel control dels recursos naturals i, amb ell, es destrueix l’hospital on Mukwege treballa. El 1999 és quan funda l’Hospital Panzi a la seva ciutat natal, capital del Kivu del Sud, a l’est del país.

Reacció del Dr. Mukwege i el seu equip en saber que havia estat guardonat amb el Premi Nobel.
Font: Twitter

És ja en aquest nou hospital on es comença a trobar amb un gran nombre de pacients víctimes de violència sexual. Es calcula que mig milió de dones congoleses, de bebès a dones grans, han estat víctimes d’aquesta violència. El 2010, informes de l’ONU consideraven l’RDC la “capital mundial de les violacions”.

La zona del Kivu és una de les més afectades pel conflicte pels minerals. És en aquest conflicte on el guanyador del Nobel de la Pau troba l’origen de la violència.

El conflicte a la RD Congo no és entre grups de fanàtics religiosos, ni és un conflicte entre estats, sinó un conflicte causat pels interessos econòmics i s’està lliurant mitjançant la destrucció de les dones congoleses. Mukwege en una entrevista a la BBC, 2013.

Mukwege ha declarat en diverses ocasions que aquestes violacions són diferents perquè s’utilitza el cos de la dona com a camp de batalla amb una crueltat inhumana. La finalitat de les violacions és destruir al contrari i a les generacions futures, ja que moltes dones acaben no podent tenir fills, fent així que el delicte no només sigui sexual sinó que el doctor ho considera una agressió contra la humanitat.

La zona del Kivu és especialment rica en coltan, material necessari per a la fabricació de productes tecnològics. En un article per al New York Times, Mukwege exposava que més d’un milió de congolesos depenen de la indústria minera del país. Aquest és el motiu principal pel qual s’ha d’aconseguir que la indústria estigui regulada per tal que s’acabi la violència descontrolada que s’ha produït a la zona en els últims anys. Considera que és el govern l’únic que pot desencadenar aquest canvi obligant a les grans multinacionals a regular les seves activitats i evitant la presència de grups armats a la zona.

Entre 2013 i 2014, l’International Peace Information Service (IPIS) va investigar més de mil mines artesanals de l’Est de l’RDC. En el 54% de les mines hi havia present mínim un grup armat.

Explica el ginecòleg que va començar la seva tasca de denúncia pública del conflicte quan es va adonar que portava més de 10.000 víctimes de la violència sexual resultat del conflicte ateses.

El doctor critica fortament la inacció del govern de Kabila. Considera que aquest no ha protegit les dones del país i que no ha treballat prou per frenar la violència. L’any 2016 denunciava l’augment del nombre de grups armats a la zona i de les violacions massives. És per aquest fet que el doctor no confia que les pròximes eleccions del 23 de desembre puguin suposar un canvi polític real que ajudi a la regulació de la violència al país.

Mukwege havia ja guanyat molt premis , com el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència que atorga la Unió Europea. L’any 2015, després d’haver estat en la llista d’aspirants al Nobel de la Pau durant uns anys, declarava que el Nobel només té sentit perquè qui dóna el premi reconeix que hi ha un problema a solucionar.

Queralt Cadafalch