El cobalt a la República Democràtica del Congo: alguns canvis a la vista
La situació política, social i de crisi humanitària a l’RDC segueix sent extremadament convulsa i preocupant. Les eleccions que es van pactar per desembre de 2017 no es van arribar a celebrar i aquest fet va conduir a una onada de protestes que encara avui dura. Ara per ara, l’RDC segueix sense haver celebrat unes eleccions democràtiques que puguin proporcionar un relleu a l’actual president Joseph Kabila, i ja han passat dos anys des de la fi del seu segon i últim mandat.
A aquest clima se sumen algunes notícies que fan albirar algun canvi, tot i que encara no es poden mesurar els seus efectes.
En primer lloc, aquesta setmana hem pogut saber de la posada en marxa d’una iniciativa per rastrejar la producció de “cobalt ètic” a l’RDC. La idea d’aquest projecte, encara en fase experimental, és establir un programa de control sobre la cadena de subministrament del cobalt de manera que es pugui identificar si aquell mineral servirà per finançar grups armats que alimenten el conflicte a l’est del país i si ha estat extret fent ús de mà d’obra infantil o violant els drets fonamentals de la població.
D’altra banda, el govern de Kabila ha aprovat un nou Codi Miner que sembla que no ha agradat gens a les principals empreses mineres que operen al país. Aquesta nova legislació ha deixat sense efecte les mesures que atorgaven carta blanca per operar durant 10 anys a les empreses amb llicència d’explotació de les mines de l’RDC. Alhora, el nou codi augmenta del 2% al 10% els impostos relatius a l’extracció de cobalt i d’un 2% a un 3,5% la de minerals com l’or i el coure. Així doncs, aquestes mesures pretenen, d’acord amb un comunicat emès per la presidència congolesa, “retornar a l’Estat ingressos substancials per al seu desenvolupament econòmic i social”.
Tot i les crítiques de les empreses mineres, algunes ONGs com la britànica Global Witness han alertat dels nous riscos que aquest codi miner pot comportar, especialment pel que fa a la corrupció. D’aquesta manera, l’enduriment de les condicions per l’explotació d’aquests minerals, que l’RDC ara pot classificar d’estratègics, podria dur a moltes empreses a recórrer a mètodes deshonestos com el suborn per tal d’aconseguir un tracte preferencial per part de l’administració. En aquest sentit, preocupa que les disposicions del nou codi relatives a la transparència són massa vagues per evitar conseqüències com aquesta.
Per altra banda, el govern del Congo hauria d’invertir els beneficis d’aquest augment de les taxes en millorar les condicions de vida de la seva població, un fet que encara està per veure si es produirà, ja que, tal com apuntava la mateixa ONG l’any passat, l’estat congolès va deixar de rebre 750 milions de dòlars entre 2013 i 2015 procedents de les taxes aleshores vigents sobre l’extracció de minerals a causa de la corrupció. Aquesta nova mesura tampoc ha convençut en primera instància al moviment ciutadà opositor LUCHA, que, a través de xarxes socials ha denunciat que tant Kabila com les multinacionals són depredadors que busquen apropiar-se del botí del Congo.
De la mateixa manera, aquesta mesura també podria ser una maniobra política del president Kabila per millorar la seva popularitat, especialment de cara a els comicis anunciats per al desembre d’aquest any. Així doncs, aquesta nova legislació, si bé cal valorar-la positivament sobre el paper, hauria d’anar acompanyada de canvis substancials en l’administració per tal que pugui traduir-se en efectes positius per a la població.
En definitiva, tots aquests canvis que es preveuen o ja s’estan produint podrien millorar una situació que ara per ara segueix sent molt preocupant, però cal no abaixar la guàrdia i restar molt atentes a l’evolució del panorama polític, econòmic i social de l’RDC per tal de poder valorar-los considerant el seu abast real.
Miquel Caum
