130 ONG europees rebutgen l’acord de la UE sobre els minerals de conflicte

Justícia i Pau amb altres ONGs hem fet públic aquest matí el nostre posicionament sobre l’acord dels anomenats minerals de conflicte (estany, tungstè, tàntal i or) al que van arribar ahir el Consell, el Parlament i la Comissió europees, amb la intenció d’evitar les violacions de drets humans i la violència que el comerç d’aquests minerals freqüentment financien.

Les organitzacions reconeixem que la regulació aprovada és un pas important en la direcció correcta, però lamenten que l’acord prioritza els beneficis econòmics de les empreses sobre els drets de les persones i desaprofita l’oportunitat d’una normativa més eficaç, en línia amb les propostes inicials del Parlament Europeu.

La determinació d’àrees concretes de risc, l’exclusió de molts importadors de productes acabats o components i la possibilitat d’acceptar la pertinença a esquemes industrials de verificació com a compliment de la normativa, debiliten la capacitat de la Unió Europea per protegir les persones i comunitats que pateixen les conseqüències del comerç dels minerals de conflicte.
Tot i això, mantenim el nostre compromís de promoure cadenes de subministrament de minerals més transparents, responsables i sostenibles.

– L’acord de la UE sobre minerals en conflicte s’arrisca al fet que continuï el
comerç mortífer – 

Malgrat la seva retòrica sobre la responsabilitat empresarial, Europa ha prioritzat el benefici
sobre la gent, això diuen les organitzacions de la societat civil després que les institucions
de la Unió Europea (UE) arribessin a un acord sobre la nova llei que tractarà d’abordar el
comerç europeu de minerals de conflicte.

L’extracció i la comercialització de minerals s’ha associat a conflictes i violacions de drets
humans a tot el món. La UE és un de les principals destinacions per als minerals, amb
empreses que els introdueixen al mercat europeu tant en brut com en productes d’ús
quotidià, des d’ordinadors i telèfons mòbils fins a motors i joieria.

Després de mesos de negociacions, les institucions europees han aconseguit un acord sobre
una llei dissenyada per assegurar que els minerals que entren en la UE s’hagin obtingut de
manera responsable i sense finançar conflictes o violacions de drets humans. L’acord
representa un primer pas en la direcció correcta, però la llei corre el risc de quedar-se curta
per aconseguir el seu objectiu. Els decisores polítics de la UE han cedit a les demandes de les
grans empreses en eximir de la llei la gran majoria d’empreses europees que comercien amb
minerals.

«La decisió adoptada avui deixa les companyies que importen minerals en els seus productes
completament lliures de culpa. És un tímid intent per fer front al comerç de minerals de
conflicte que només exigirà controls bàsics a les empreses que importin materials en brut»,
diu Ivern Mc Gowan, responsable de l’Oficina d’Institucions Europees d’Amnistia
Internacional. «La Unió Europea té obligacions internacionals per protegir els drets humans,
però es va quedar a mig camí per complir-les. Els inversors i consumidors europeus encara
no tindran cap certesa que les empreses amb les quals estan tractant s’estan comportant de
manera responsable. Aquesta llei canviarà poc, molt poc.»

En acceptar eximir aquestes empreses de la llei, la UE ha confiat en l’esperança que les
empreses triïn proveir-se de manera responsable sense que se’ls demani fer-ho. Això s’ha
intentat abans mitjançant normes voluntàries. Aquestes han tingut un impacte mínim,
perquè encara són molt poques les empreses que estan donant passos per comprovar si hi
ha riscos associats als conflictes o les violacions dels drets humans en les seves cadenes de
subministrament.

«Encara que reconeixem els esforços dels qui, especialment dins del Parlament, han lluitat
per una Europa en la qual “fer negocis” signifiqui fer negocis responsables», diu Michael
Gibbs, de Global Witness, «estem descontents que la UE no hagi acompanyat les seves
paraules amb l’acció. Amb les lleis europees quedant-se per darrere de les d’altres països, la
Unió Europea està convertint-se ràpidament en la baula feble de la cadena de
subministrament de minerals. Encara que aquest és un pas important, la UE hauria d’haver
anat molt més lluny per haver aprofitat al màxim l’oportunitat única que marqui realment la
diferència.»

L’acord promet una revisió de l’efectivitat de la llei als pocs anys de la seva aplicació.

«Aquesta llei només pot ser un primer pas. Ha d’implementar-se ràpidament perquè pugui
estendre’s aviat a les companyies que importen aquests minerals com a part de productes
manufacturats», va dir Maria van der Heide, d’ActionAid. «Les comunitats que viuen en zones
de conflicte o en alt risc de patir-ho només seran capaços de beneficiar-se de la riquesa dels
seus recursos i només podran alliberar-se del cicle de violència relacionat amb el comerç de
minerals en conflicte si les empreses adopten pràctiques de subministrament responsable al
llarg de tota la cadena de subministrament».

Les comunitats que continuen carregant amb el cost del comerç irresponsable, així com les
organitzacions de la societat civil al voltant del món, estarem pendents que els governs
europeus demostrin que la llei compleix amb la seva promesa d’assegurar que les empreses
europees se subministren de manera responsable. Només llavors Europa i les seves
empreses seran part del progrés global per fer les cadenes de subministrament de minerals
més transparents, responsables i sostenibles.

Nota a l’editor

L’objectiu de les normatives internacionals no és dissuadir les empreses que es proveeixin
de minerals procedents de zones inestables o en alt risc de conflicte. Més aviat pretenen
animar les companyies a fer-ho amb els nivells apropiats de precaució i vigilància. No
obstant això, els decisores polítics de la UE han optat per desenvolupar una llista indicativa
de zones en conflicte o en alt risc de patir-ne, exposant-se al fet que sorgeixin distorsions al
mercat i ometent que els riscos que sorgeixin fossin d’aquestes àrees.

A més de limitar el nombre d’empreses cobertes per la llei a uns pocs centenars, els estats
membres de la UE també han buscat externalitzar la seva responsabilitat en el compliment
de la llei en situar les iniciatives de la indústria privada al centre de la llei. Les empreses que
s’adhereixin a esquemes industrials reconeguts seran considerades automàticament com a
conformes a la llei i les autoritats competents assumiran que tenen “baix risc”.

Basant-se en aquest acord polític, les tres institucions continuaran les negociacions relatives
a la implementació tècnica. S’espera que aquest procés duri encara diversos mesos.

Per a més informació, poden contactar:

ALBOAN
Edur Mintegi: tfno. 944 464 785 / 660 445 247 Email: e.mintegi@alboan.org
Amnistía Internacional
Ana Gómez: tfno. 91 3 101 277 / 630 746 802; email: agomez@es.amnesty.org
Red de Entidades por el Desarrollo Solidario – REDES
Jaime Palacio Forcat: tfno. 670 874 824; email: secretaria.general@redes-ongd.org
Justicia y Paz
Silvia Urbina: tfno. 933 17 61 77
Fundación Mainel
Sonia Martin: tfno. 963924176 / email: sonia@mainel.org
Solidaritat Castelldefels Kasando
Carme Altayó: tfno. 686 241 872 / email: caltayom@gmail.com