Fins quan Europa farà cas omís dels minerals de sang?
Foto: GETTY/ISTOCK
Els minerals de sang són aquells que s’obtenen en condicions d’explotació i extrema precarietat laboral o bé que faciliten o directament financen a grups armats que controlen i exploten als seus propis conciutadans amb l’objectiu de mantenir el poder. Aquesta problemàtica és particularment greu a certes zones d’Àfrica central, específicament en la part aquest de la República Democràtica del Congo, encara que també s’ha denunciat a Colòmbia o a Myanmar, entre altres països
Per evitar que aquesta pràctica se segueixi consolidant i per aconseguir acabar amb la vulneració massiva de drets i de dignitat humana, és necessari que existeixin lleis internacionals.
Aquestes lleis han d’obligar a les empreses que utilitzen aquests recursos naturals en els seus productes, o en el procés de fabricació d’aquests productes, a elaborar un informe que permeti constatar les mesures que pren l’empresa per conèixer la procedència dels minerals que utilitzen i assegurar-se que aquests minerals no financen als grups armats.
Per això, és important assenyalar que la Unió Europea ha de dur a terme una llei que garanteixi que tant les empreses europees com les quals operen en territori europeu no utilitzin minerals en conflicte en els seus productes ni en la seva fabricació. No tan sols de manera voluntària, com ha proposat la Comissió Europea fins ara, sinó de manera obligatòria. Així es podrà aconseguir que no tan sols les empreses compromeses en aquesta causa compleixin aquest objectiu.
Un 7% d’un total de 880.000 empreses tecnològiques que operen en la UE certifiquen que els minerals que utilitzen en l’extracció, producció i comercialització dels seus dispositius estan lliures de conflicte. Però ho fan perquè es veuen afectades directament per la llei americana Dodd Frank.
Segons dades obtingudes per la guia de Diligència Deguda de l’OCDE (que recomana que les empreses es autodiagnostiquen de manera voluntària sobre l’origen dels minerals que utilitzen i que després publiquin els resultats en els seus informes anuals o pàgina web), tan sols un 7% d’un total de 880.000 empreses que operen en la UE segueix aquesta guia. I cal tenir en compte que ho fan perquè es veuen afectades directament per la llei americana Dodd Frank, una normativa que garanteix la procedència lliure de conflicte dels minerals, la qual és vinculant i d’obligat compliment a Estats Units.
Actualment, la petició d’una llei europea que garanteixi la utilització de minerals lliures de conflicte es troba en un impasse a causa que ni la Comissió, ni el Parlament Europeu, ni el Consell de ministres arriben a un acord sobre la nova normativa.
Inicialment, la Comissió Europea va dur a terme una consulta pública entre març i juny de 2013 per obtenir major informació sobre els principals punts de vista per a la creació d’una potencial i efectiva iniciativa europea per responsabilitzar, rastrejar i acabar amb la importació de minerals procedents de zones en conflicte o d’alt risc –per exemple, zones de guerra, de postguerra i àrees vulnerables tant políticament com civilment.
Al febrer de 2014, la Comissió de Desenvolupament del Parlament Europeu va votar a favor d’un informe que “insta al fet que la UE elabori un reglament perquè exigeixi a les empreses que utilitzen i comercien amb minerals… a crear una obligació legalment vinculant per a totes les empreses sigui el que sigui el seu nivell d’intervenció… per garantir una cadena de subministrament degudament diligent per poder identificar i mitigar el risc del finançament de conflictes i abusos dels drets humans“.
Al març de 2014, la Comissió Europea va anunciar una proposta de reglament on apostava per una estratègia comercial responsable per als minerals de zones de conflicte. “La Comissió proposa un projecte de reglament pel qual es crea un sistema de autocertificación de la UE per als importadors d’estany, tantalio, wolframi i or que decideixin importar de manera responsable en la Unió… així s’obliga a exercir la <<deguda diligència>>” (Comissió Europea, 2015).
La proposta legislativa de la Comissió Europea no és estrictament vinculant i se centra tan sols en el procés d’importació i no en el procés de manufacturació, ni tampoc en el procés de comercialització
Però la proposta de la Comissió ha rebut enormes crítiques per part de la societat civil, ja que d’una banda és cert que intenta i podria donar resposta a la problemàtica. Però, d’altra banda, el nivell de transparència aconseguit encara és incert ja que la Comissió no preveu l’obligació de les empreses tecnològiques de facilitar la seva informació, per la qual cosa pot quedar en paper mullat. En efecte, aquesta proposta legislativa no és estrictament vinculant i se centra tan sols en el procés d’importació i no en el procés de manufacturació, ni tampoc en el procés de comercialització, per la qual cosa el rastreig dels minerals de conflicte resulta difícil a causa de la quantitat d’intermediaris que participen.
En aquesta mateixa línia, en la primera lectura de la proposta legislativa, al maig del 2015, el Parlament Europeu va introduir esmenes en el projecte legislatiu presentat per la Comissió i treballat per la comissió de comerç internacional del Parlament per garantir que les empreses de la UE que importen estany, tantalio, wolframi i or certifiquin que dits minerals no incentiven conflictes i abusos de drets humans en zones de conflicte. Les esmenes que va introduir el Parlament Europeu demanden el compliment obligatori per tots els importadors de la UE que es proveeixen de zones en conflicte, al fet que certifiquin de manera obligatòria la procedència dels minerals, introdueix una clàusula revisió reforçada per garantir el seu bon funcionament i a més amplia l’abast geogràfic d’aquesta norma per a “totes les zones de conflicte i alt risc del món”. Les esmenes que vota favorablement la majoria del Parlament suposa de facto la la revocació de la proposta inicial de la Comissió i envia aquestes esmenes a una primera lectura del Consell Europeu.
Pel que a l’espera d’una segona lectura del Parlament Europeu, el trílogo (negociació entre la Comissió, el Consell i el Parlament) ja ha començat. De moment, la Unió Europea té una oportunitat clau i d’or per poder establir les vies per a la millora d’aquesta situació tan immoral. El que ha de fer és dur a terme una legislació que veritablement ataqui aquesta problemàtica per poder així albirar un camí cap a la fi dels “minerals en conflicte”. Amb això avançarà cap a una política exterior coherent, contundent i respectuosa amb els drets humans, que després del fracàs vist en aquests últims mesos amb la gestió dels refugiats, ja ha atemptat suficientment contra la legislació Europea, la convenció europea de Drets Humans i amb la legislació humanitària internacional amb les deportacions massives que pretén dur a terme. És hora que demostri que pot donar resposta a les crisis humanitàries, és hora que avanci (i no retrocedeixi) cap a un món on existeixi un major respecte als drets humans.
Notes:
El Parlament també reclama un mecanisme de control del sistema més estricte, amb una revisió del seu funcionament dos anys després de començar a aplicar-ho i posteriorment cada tres anys (en lloc dels tres anys i cada sis, respectivament, com proposava la Comissió).
Les àrees afectades per la normativa són totes les zones de conflicte i alt risc del món, de les quals la República Democràtica del Congo i la zona dels Grans Lagos són l’exemple més clar. El text defineix “àrees de conflicte i d’alt risc” com aquelles sumides en conflicte armat, amb violència generalitzada i enfonsament de la infraestructura civil, o en post conflicte fràgil, i zones amb governs o seguretat precaris o inexistents, caracteritzades per “violacions generalitzades i sistemàtiques dels drets humans”.
