UE: Aconseguit l’acord sobre minerals de zones de conflicte després d’afegir exempcions
Aquest passat dimarts 22 de novembre, la Unió Europea ha arribat a un acord, encara que amb algunes mancances, sobre la regulació en l’ús dels minerals de conflicte. La UE és un dels principals importadors d’aquests minerals, que es troben tant a ordinadors portàtils i motors de vehicles com a les joies.
A la vora de 30 organitzacions socials d’arreu d’Europa defensores dels drets humans, han treballat per aconseguir més transparència i unes regulacions més justes en aquest negoci mundial. Aquesta lluita pel canvi legislatiu europeu va començar el juny d’aquest any, després de que la UE concretés un perfil polític general del reglament. Després de mesos de diàleg, aquest procés ha acabat amb l’acord de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea per elaborar un text final que es votarà als dos últims òrgans descrits.
Podeu llegir el comunicat a continuació:
UE: Aconseguit acord sobre minerals de zones de conflicte després d’afegir exempcions
La Unió Europea (UE) ha donat avui un pas positiu, encara que tebi, per depurar el comerç amb minerals d’Europa. Els legisladors de la Unió van concloure les seves negociacions entorn d’una nova llei sobre el que es coneix com a “minerals de zones de conflicte”: un reglament encaminat a garantir que els minerals que entren a la UE no financen conflictes o violacions de drets humans. Per primera vegada, certes empreses de la Unió hauran d’assumir legalment la responsabilitat de les seves cadenes de subministrament de minerals i prendre mesures per prevenir que el seu comerç estigui lligat a conflictes o abusos contra els drets humans.
No obstant això, una sèrie de concessions i de llacunes d’última hora podrien afeblir l’impacte del reglament, ja que eximeixen del seu compliment un gran nombre d’empreses. Les organitzacions de la societat civil, incloses Justícia i Pau Barcelona, la Comissión General Justicia i Paz i Justice et Paix Commission valona de Bèlgica demanen avui a la UE i als seus estats membres que demostrin que es prenen seriosament que aquestes exempcions no menyscaben els objectius declarats del reglament.
La UE és una destinació important de minerals, com a mercat de matèries primeres i de productes de la vida diària que els contenen, des d’ordinadors portàtils i telèfons mòbils fins a motors, passant per joies.
El reglament abastarà les importacions de la UE de minerals d’estany, tungstè, tàntal i or procedents de tots els països del món, i és la primera llei obligatòria d’aquest tipus que té un abast realment global. Però, com ja havíem anunciat davant l’acord polític aconseguit en el si de la UE abans de l’estiu, a pesar que les normes globals sobre el comerç de minerals exigeixen que totes les empreses comprovin que les seves cadenes de subministrament no financen conflictes o violacions de drets humans, les disposicions preceptives de la UE afectaran solament una petita part de la cadena de subministrament. Contràriament a la proposta del Parlament Europeu de maig de 2015, més ambiciosa, el reglament només s’aplicarà a les empreses que importin minerals en brut, en forma de menes i metalls. Les empreses que introdueixin aquests mateixos minerals a la UE dins de parts o productes acabats no hauran de rendir comptes.
En les negociacions, els estats membres de la UE van aconseguir també incloure a última hora una sèrie de llindars per a la importació que reduirà encara més el nombre d’empreses que han de complir el reglament.
“Aquests llindars de volums, que eximeixen les empreses de complir la legislació, són llacunes perilloses”, va declarar Nele Meyer, d’Amnistia Internacional. “Podrien permetre l’entrada a la UE de minerals per valor de milions d’euros sense sotmetre’ls a cap control”.
Fins i tot s’han ofert dreceres a les empreses que han de complir el reglament. La Comissió Europea ha accedit a reconèixer organismes privats de la indústria als quals les empreses recorren cada vegada més per externalitzar les seves obligacions perquè controlin les seves cadenes de subministrament. Justícia i Pau Barcelona ha investigat l’eficàcia d’alguns mecanismes implantats a les zones mineres de l’est de la R. D. Congo i ha constatat les seves febleses. No obstant això, els membres dels organismes de la indústria reconeguts es beneficiaran d’una supervisió limitada. A més, s’encoratjarà les empreses perquè recorrin a una llista de foses i refineries “responsables”, malgrat que s’estan implantant pocs mecanismes per avaluar realment el comportament de totes les foses i refineries de la llista.
El reglament no entrarà en vigor immediatament, ja que els legisladors han decidit introduir un llarg període d’entrada transitori.
En si mateix, aquest reglament de comerç no pot portar pau i prosperitat a les comunitats assolades per la maledicció dels recursos. Per tant, la societat civil ha expressat satisfacció per l’enfocament integrat de la UE que tracta de complementar el nou reglament amb mesures diplomàtiques i de desenvolupament.
Per això, durant l’any 2017, Justícia i Pau Barcelona, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, durà a terme un projecte a la R. D. Congo que planteja entre els seus objectius la definició participativa amb actors del sector miner i de la societat civil de les mesures de desenvolupament més adequades al context local.
Com va afirmar Frederic Triest, de la xarxa EurAc: “Concloure aquestes negociacions és un pas important, malgrat el limitat abast de la nova llei. Però això és només el principi del procés, no el final. Ara és quan les empreses han de demostrar que es prenen de debò el compliment de les seves responsabilitats; quan els estats membres de la UE han de demostrar el seu compromís a fer complir les normes que s’han establert ara, i quan la UE ha de fer ús de tots els seus recursos per promoure l’extracció responsable i sostenible de minerals a tot el món”.
Les organitzacions socials d’arreu d’Europa són les següents:
