Les eleccions de l’esperança després de dos anys de lluita del poble contra el seu segrest pel règim de Joseph Kabila, aquest misteriós fill de Laurent Désiré Kabila

Compartim amb vosaltres l’article de Moise Kayitambya, activista, antic secretari general i fundador de GADHOP, gran coneixedor del seu país, sobre les causes i conseqüències del procés electoral que travessa la República Democràtica del Congo.

Les eleccions de l’esperança després de dos anys de lluita del poble contra el seu segrest pel règim de Joseph Kabila, aquest misteriós fill de Laurent Désiré Kabila

Des de 2011, el poble congolès ha estat alerta a les visibles pràctiques de deshonestedat del règim de Joseph Kabila. Si bé esperàvem que el procés democràtic sorgit en la dècada de 1990 contra el règim dictatorial de Mobutu finalment donés els seus fruits, va ser contra les nostres pròpies il·lusions que ens trobem en una lluita contra una reacció violenta imposada per aquells en qui vam confiar massa des de l’arribada de la coalició democràtica de Laurent Désiré Kabila, l’AFDL (Aliances de les Forces Democràtiques per a l’Alliberament del Congo-Kinshasa): van robar massivament el vot del poble en 2011, fins i tot abans del final del primer mandat democràtic de 2006-2011, van atacar totes les resistències ideològiques que emanaven de grans pobles, inclosos els Bakongo (fenomen Bundu-dia-Congo) a l’oest, els Nande (allò que ningú vol anomenar “genocidi dels Nande” a Beni per l’assentament forçós de població ruandesa) a l’est del Kivu, la població del Kasaï amb els conflictes de poder alimentats voluntàriament per debilitar la forta “identitat del Kasaï” al centre del país… També van provocar múltiples conflictes i inútils guerres comercials i armades per debilitar els grups ètnics hostils al que ara convé anomenar forces aliades d’ocupació i de balcanització de la República Democràtica del Congo.

És en aquest context de pèrdua total de confiança que es van dur a terme les eleccions del 30 de desembre de 2018. Repetim-ho, aquestes últimes es produeixen després d’una llarga lluita democràtica del poble i l’oposició: el meu poble congolès ha perdut vides humanes en les manifestacions pacífiques iniciades regularment pels joves moviments socials (La Lucha, Filimbi, etc.). Aquests moviments socials han destronat a la vella societat civil deliberadament estructurada per enganyar la vigilància dels donants internacionals mentre que seguia servint al poder.

Eleccions del 30 de desembre de 2018: la victòria del poble i l’oposició
Quan Corneille Enanga, president de la CENI (Comissió Nacional Electoral Independent) va anunciar l’ajornament de les eleccions del 23 al 30 de desembre de 2018, el pànic i la desesperació van sacsejar les expectatives del poble congolès.

De fet, des de 2016 fins a l’actualitat, totes les institucions del país estan fora de mandat i la celebració de les eleccions ve a alliberar el poble d’autoritats il·legítimes i irresponsables. Són il·legítimes perquè estan fora de mandat, i irresponsables perquè no van organitzar les eleccions dins el termini establert.

Va ser necessària una àrdua i contínua lluita per part de l’oposició i del poble per arribar a l’organització d’eleccions lliures i transparents. Per tant, tots els intents d’estendre un mandat per referèndum van fracassar; visca el poble!

Hem d’elogiar la determinació de les joves associacions reunides en moviments socials que es van burlar, de la manera adequada, dels fons d’ajuda internacional per mantenir el seu esperit despert: les ambaixades dels Estats Units i Europa no han aconseguit que canviïn de posició ideològica. Quin gir implica això per a l’alliberament ideològic de l’Àfrica? El futur ens ho dirà.

Joseph Kabila i la seva guerra contra els congolesos
Què significa “la seva guerra contra els congolesos”? Significa, simplement, la guerra que es va atrevir a lliurar per aniquilar el procés democràtic que va començar en la dècada de 1990, fins i tot abans de l’arribada del seu pare, Laurent Désiré Kabila.

Es tracta també de la sèrie de conflictes innecessaris que ha provocat expressament per mantenir la República Democràtica del Congo en una guerra contínua i perseguir el pla de balcanització, sota el mandat d’Uganda, Ruanda, Gran Bretanya i d’altres potències a l’ombra com Alemanya.

En totes aquestes guerres, el poble congolès està en el camí de la victòria. Les eleccions van estar marcades per irregularitats, però el poble les va denunciar: la victòria de l’oposició i del poble va sortir de les urnes, segons els resultats provisionals dels mitjans de comunicació i els observadors independents com l’Església Catòlica i la societat civil dels moviments socials.

No obstant això, Joseph Kabila encara pot lliurar una última guerra imposant la proclamació com a president de la República al seu dofí Emmanuel Ramazani Shadari. Aquest dofí d’última hora, presentat com un congolès de la província de Maniema i titllat per la gent “d’infiltrat ruandès”, com el mateix Joseph Kabila, va fracassar estrepitosament. Amb ell, també van fallar els traïdors Tshisekedi i Vital Kamerhe. Aquests últims van trair al poble i a l’oposició en negar els compromisos contrets per ells mateixos a Ginebra per la presentació d’un sol candidat de l’oposició. La seva maniobra d’última hora de dividir a l’oposició per fer guanyar finalment al dofí de Kabila haurà quedat en foc d’encenalls.

Joseph Kabila ho ha intentat tot per fer guanyar el seu dofí. Seguint en aquesta línia, va atacar, en l’últim minut, al grup ètnic més gran del país, privant-lo de participar en les eleccions presidencials.

Joseph Kabila i la seva guerra contra els Nande
Per què Joseph Kabila va declarar la guerra als Nande des de 2011? Va ser en resposta a un pla de balcanització que el règim de Kabila va traçar contra qui havia finançat al seu pare en la seva persecució a Mobutu. Des de 2011, les massacres amb punyals i rifles són comuns en el territori de Beni. Les investigacions dels experts de les Nacions Unides han demostrat la participació de l’exèrcit congolès, les FARDC. Aquestes revelacions no han anat seguides de cap mesura de supervisió per part del govern: la complicitat del règim es fa evident als ulls de qualsevol observador a través de les declaracions de molts dels acusats en els judicis públics que la justícia es va atrevir a organitzar . (…)

L’única culpa del poble Nande és ser ric, nombrós i negar-se a col·laborar amb els ruandesos per a la balcanització del país. Aquest poble té tots els números per a l’èxit, però es va posicionar amb la unitat nacional congolesa. Per exemple, el seu nombre s’ha convertit en un obstacle per a la divisió de Kivu Nord en dues províncies: al sud, Kivu Nord de Ruanda i al nord, el Kivu Nord dels Nande. La petició ruandesa per a aquesta divisió de Kivu del Nord no va aconseguir arribar a bon port.

Cal assenyalar que, si Ruanda hagués aconseguit aquesta província, no hauria dubtat a organitzar un referèndum d’autodeterminació per annexar al seu país d’origen. Quina trampa!

La riquesa dels Nande també ha estat l’objectiu de la guerra econòmica del règim de Kabila sota dues estratègies d’aniquilació. La primera estratègia va ser aïllar els territoris de Beni i Lubero, el bastió Nande, de la resta del país pel nord a les províncies d’Ituri i Tshopo, riques en or, i pel sud, a l’Aeroport Internacional de Goma, que rebia compradors de tot el país. La inseguretat a les carreteres al nord i al sud de Beni – Lubero va descoratjar l’arribada de compradors a Butembo i va asfixiar el comerç dels Nande. Com si això no fos suficient, la duana de Kasindi, que dóna accés als països de l’Àfrica oriental, és la més cara de la República.

Com a resultat, els Nande van descobrir la cara oculta de Joseph Kabila: és un pro-Ruanda i Uganda. Des de 2011, no només els líders polítics Nande estan sent perseguits per Kabila, sinó que tot el poble ha patit una massacre organitzada en un veritable genocidi i la seva principal activitat, el comerç, està sent aniquilat.

El penúltim cartutx de Joseph Kabila contra els Nande i els congolesos: l’exclusió dels Nande de les eleccions presidencials del 30 de desembre de 2018
Aquest context ens mostra el clima polític perjudicial en què ha nedat el ciutadà mitjà de Beni-Lubero des de 2011. El que ha despertat a la resta del poble congolès ha estat el bloqueig del procés electoral. Joseph Kabila, “el Reconstructor”, es va anar revelant a poc a poc davant els ulls de tots els congolesos com un infiltrat vingut a fer que els estrangers governessin les riqueses del país: el robatori de les riqueses d’Ituri, Masisi, Katanga, etc. i el bloqueig de projectes prometedors, com l’electrificació de Kivu Nord i Beni-Lubero pel gas metà del llac Kivu… el poble congolès va conèixer la cara oculta de l’home que en altres espais polítics s’havia mostrat com providencial!

El seu últim cop contra els Nande ha alarmat a tots els congolesos. Què estava buscant? En vigílies de les eleccions, el president de la CENI va anunciar que el territori de Beni, la ciutat de Beni i la ciutat de Butembo no participarien en les eleccions presidencials, parlamentàries i provincials. Els Nande de tot el país es van mobilitzar, però no van poder canviar res: el seu únic consol va ser comptar amb el nacionalisme de tots els congolesos per derrotar el pla del règim vigent.

Les conseqüències de la mesura de Kabila contra Kivu Nande Nord
Es poden preveure dues conseqüències: l’elecció d’un governador ruandès per Kivu Nord a causa de l’absència de la majoria parlamentària de Nande i la victòria del dofí de Joseph Kabila a les eleccions presidencials. Després de l’anàlisi, en ambdós casos, les possibilitats d’èxit de Joseph Kabila són menors i només revelen la fi del seu règim.

Els territoris de Beni i Lubero es troben entre els més poblats de la república i serien el segon districte electoral més gran del país després de la ciutat província de Kinshasa. Ara, aquests dos territoris s’han convertit en els més hostils al règim de Joseph Kabila. Ningú pot imaginar veure a un sol ciutadà d’aquesta part del país votant per l’home de Joseph Kabila. L’electorat de Beni-Lubero és més o menys de 1.200.000 votants, quantitat que s’ha d’entendre suficient per marcar una diferència en els resultats de les urnes tant a nivell nacional com provincial. La decisió de deixar fora de la votació al poble Nande es va prendre sense considerar que els seus patiments són compartits per la resta de congolesos. Fins i tot sense Beni – Lubero, ha guanyat l’oposició.

És a nivell provincial que es tem el pitjor: Joseph Kabila forçarà l’elecció del nou governador de la província de Kivu del Nord abans de les eleccions a Beni-Lubero? Si és així, haurà permès l’elecció d’un ruandès per aquesta província. I això portarà a la continuació de la idea de balcanització, una veritable trampa per a la resta del país.

Quin serà l’últim cartutx de Joseph Kabila?
Les eleccions no van anar bé, però el poble congolès es pot consolar per haver fet triomfar el seu candidat de l’oposició. Aquesta és la trampa parada al règim.

Per tant, a Joseph Kabila només li queda un cartutx: usar el seu poder per imposar la proclamació del seu dofí, el Sr. Shadari. Joseph Kabila va usar una arma de doble tall que podia tornar-se contra ell i els seus homes. Sí, haurà lliurat la seva última guerra contra el poble congolès, el resultat de la qual segueix sent desconegut per als simples mortals que som tots. Només Déu sap el que ha de venir.

Goma, 3 de gener de 2019
Moise KAMBERE KAYITAMBYA
Défenseur des droits humains – Indépendant

Si voleu accedir a l’article original, feu clic aquí.