Crisi política i violacions de drets humans a la República Democràtica del Congo
La República Democràtica del Congo està passant per una època convulsa en els àmbits polític i social.
Segons la constitució del país, el mandat del President Joseph Kabila, fill de Laurent-Désiré Kabila, acabava, sense possibilitat de renovar el càrrec, el 19 de desembre de 2016. L’article 70 d’aquesta norma estableix que “a la fi del seu mandat, el President de la República restarà en funcions fins a la instal·lació efectiva del nou President electe”. Durant tot aquest temps, el govern congolès no ha convocat unes noves eleccions, raó per la qual no hi ha cap president electe que pugui prendre el relleu de l’actual. El Tribunal Constitucional congolès va interpretar aquest article donant la raó al govern, decisió àmpliament rebutjada per l’oposició política i els grups de la societat civil, que fa temps que qüestionen la independència de poders de l’Estat.
Aquesta negativa presidencial a abandonar el poder va generar grans preocupacions entre grups de la societat civil, l’oposició política i l’Església catòlica, que van mostrar un rebuig ferm i unívoc a la postura del president.
Activistes del moviment LUCHA en una manifestació pacífica a favor del dret d’associació i d’expressió. Font: Amnistia Internacional
El desembre de 2016, les autoritats congoleses, l’oposició política i la societat civil, amb la mediació de la Conferència Nacional Episcopal del Congo (CENCO) van signar l’Acord de Sant Silvestre, en el qual les autoritats es comprometien a organitzar eleccions abans de desembre de 2017.
Durant tot l’any, la societat civil i l’oposició política s’han organitzat en associacions, grups i moviments que tenen per objectiu fer pressió al govern per a que convoqui eleccions, com el moviment Lutte pour le Changement (LUCHA). Informes com el d’Amnistia Internacional acusen l’Estat congolès d’haver utilitzat el sistema judicial per a reprimir les veus dissidents en contra del retard en la convocatòria d’eleccions.
“El govern ha reprimit la llibertat d’associació dels moviments juvenils, les organitzacions de drets humans i els partits polítics. Moviments juvenils com el LUCHA han estat considerats grups insurreccionals. Les autoritats locals van declarar que el LUCHA és “il·legal” perquè no està registrat, tot i que cap llei de la República Democràtica del Congo ni les normes internacionals de drets humans sobre la llibertat d’associació posen el registre com a requisit previ per gaudir d’aquest dret”, afirma Amnistia Internacional.
No només s’han prohibit manifestacions i protestes pacífiques dels moviments contraris al govern, sinó que les autoritats municipals han facilitat i promogut trobades de grups favorables a Kabila.
Activistes del moviment LUCHA. Font: LUCHA.
Aquesta situació de tensió política i social està generant un entorn especialment hostil per als defensors i defensores de drets humans. Concretament, des de Justícia i Pau hem denunciat la detenció i l’assetjament judicial que han patit Timothée Mbuya, advocat, president de Justicia Asbl i membre de la coalició de 33 ONG militants per al respecte de la constitució, Jean Pierre Tshibitshabu, membre de Societé Civile du Congo (SOCICO)i periodista, Erick Omari Omba i Patrick Mbuya Kwecha, membres de la Fundació Bomoko, i Jean Mulenda, membre del LUCHA, condemnats a dotze mesos de presó per haver participat en una manifestació pacífica en favor del respecte a la constitució, entre molts altres defensors i defensores de drets humans.
El 5 de novembre de 2017, la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI) anuncià finalment la convocatòria d’eleccions el desembre de 2018. Aquest calendari electoral ha estat refusat per totes les forces opositores, moviments socials i la CENCO. Tots ells s’han mobilitzat en contra, publicant comunicats denunciant la violació de la constitució, les lleis i de l’Acord de Sant Silvestre, i promovent protestes pacífiques, com la del passat 15 de novembre, en què el moviment LUCHA i altres moviments socials van convocar una aturada de país.
La CENCO, per la seva part, reunida en Assemblea Extraordinària, va emetre aquest missatge de denúncia i urgència davant la situació política. El missatge es va redactar amb la participació d’una de les nostres entitats sòcies a la RDC, la Comissió Diocesana de Justice et Paix de Butembo-Beni. El mateix Abbé Aurélien, director de Justice et Paix, a una entrevista concedida al Público va senyalar la manca de governança i la crisi política com una de les causes de la pobresa que assola el país .
A nivell internacional, el Consell de la Unió Europea va recordar que, tenint en compte les múltiples demandes de publicació del calendari electoral realitzades per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la Unió Africana, ara és de vital importància garantir el respecte absolut a la data fixada per les eleccions.
La UE ha condemnat així mateix les violacions de drets humans que s’han dut a terme contra la oposició política i altres defensors i defensores de drets humans, recalcant que són conductes incompatibles amb els principis democràtics i les llibertats fonamentals .
Així mateix, ha mostrat la seva gran preocupació pel recent atac a la MONUSCO per part d’un grup de rebels ugandesos, que ha provocat la mort de 14 Cascos Blaus d’origen tanzà i la de cinc militars congolesos .
Des de Justícia i Pau ens adherim a aquestes condemnes i preocupacions. Condemnem tota violació de drets humans i des d’aquí donem tot el nostre suport als defensors i defensores de drets humans congolesos. Així mateix, recalquem la urgència de convocar unes eleccions lliures amb la major celeritat possible, per respecte als drets humans i els principis democràtics.
