Un nou informe mostra les divergències en l’aplicació del Reglament europeu sobre minerals de conflicte en els estats membre de la UE: Espanya necessita millorar

Una coalició d’ONG europees, que treballem en el proveïment responsable de minerals, hem publicat un document de revisió en el qual s’analitza l’estat d’aplicació de l’Reglament europeu sobre minerals de conflicte als Estats membres de la Unió Europea (UE). L’informe posa de manifest les deficiències del Reglament i la manca de transparència general que impedeix un control eficaç i eficient de les empreses.

La Regulació europea sobre minerals en conflicte, també coneguda com la regulació sobre subministrament responsable de minerals, va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2021. Per a aquesta data, cada estat membre de la UE ha d’haver designat una Autoritat Competent i especificat les normes de vigilància de l’aplicació a escala nacional. No obstant això, els avanços en l’aplicació varien molt d’un país a un altre. L’informe ofereix una comparació del procés d’implementació en els diferents estats membre de la UE [1], la qual cosa permet determinar quins són els més avançats. Àustria i la República Txeca són els països amb millors resultats en matèria de transparència; seguits per Finlàndia i els Països Baixos que, si bé no arriben tan lluny, han incorporat disposicions interessants; mentre que altres estats membre, entre els quals es troba Espanya, queden molt per darrere.

L’adopció de la legislació és un pas important cap a la limitació de la importació a la UE dels denominats minerals 3TG [2] procedents de zones en conflicte. No obstant això, és important tenir en compte que aquesta legislació és el resultat de negociacions complexes i prolongades, que van derivar en compromisos polítics, no exempts de riscos relacionats amb la seva efectivitat. Aquestes deficiències podrien ser utilitzades per les empreses per a eludir obligacions i no complir amb el que es disposa en el reglament.

La coalició d’ONG destaca els principals riscos en joc. Encara que el Reglament inclou l’obligació dels estats d’establir el règim d’infraccions en cas d’incompliment (art.16), en la pràctica hi ha interpretacions divergents amb relació als mecanismes de control o les sancions a aplicar. Com assenyala Guillermo Otano, de la Fundació Alboan, «és crucial que els polítics amb poder decisori tinguin en compte l’objectiu polític darrere de la regulació. Això implica un mecanisme d’aplicació sòlid i menys marge per a la interpretació del Reglament per part dels estats membre».

Una altra limitació important és la falta de transparència respecte a les empreses cobertes pel Reglament i la capacitat real de vincular la producció de minerals en origen amb les importacions directes a la Unió Europea. «Atès que actualment no existeix una llista pública de les importacions d’empreses europees i de les empreses incloses en el Reglament en la majoria dels països, resulta molt difícil per a les organitzacions de la societat civil europea i els seus socis dels països productors plantejar inquietuds a les seves autoritats competents nacionals quan observen irregularitats en el terreny», explica Carme Altayó i Martí, de Solidaritat Castelldefels Kasando.

Finalment, l’aplicació de llindars de volum d’importació per a determinar les empreses cobertes per la llei corre el risc d’excloure les importacions de major risc (que sovint són les de petits importadors, especialment en el cas de l’or [3] i obre la possibilitat que les empreses eludeixin el Reglament (creant xarxes d’operadors independents que importin en diferents estats membre quantitats de mineral per sota dels llindars establerts).

La coalició d’ONG enumera en el seu informe una sèrie de recomanacions preliminars de cara al procés de revisió oficial que la Comissió Europea durà a terme per primera vegada l’1 de gener de 2023.

El Reglament europeu sobre minerals de conflicte es va adoptar en 2017. Segons la Comissió Europea, s’estima que les obligacions de diligència deguda en virtut del Reglament s’apliquen a entre 600 i 1.000 importadors de la Unió, dels quals entre 20 o 25 operen a Espanya. Des de les ONG que seguim aquest tema a Espanya (Alboan, Amnistia Internacional, Comissió General de Justícia i Pau, Fundació Mainell, XARXES – Enllaça’t per la Justícia i Solidaritat Castelldefels Kasando) volem recordar que, mitjançant l’aplicació de la diligència empresarial deguda, l’objectiu últim del Reglament és interrompre el nexe entre l’extracció i el comerç de minerals, per una banda, i els conflictes violents, la corrupció i la fragilitat estructural, per una altra. Com han demostrat abundants publicacions recents, les importants fonts de desenvolupament que podrien ser l’explotació i el comerç de minerals s’han convertit en motors de violacions dels drets humans i de corrupció a gran escala, i han soscavat l’Estat de Dret, el desenvolupament democràtic i la protecció dels recursos naturals dels països productors.

Llegir l’informe complet [ES]

[1] L’anàlisi abasta els següents països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, República Txeca i Suècia. L’anàlisi inclou també el Regne Unit (per la seva implementació a Irlanda del Nord) i països no pertanyents a la UE, a saber, Noruega i Suïssa, respecte a la seva legislació nacional de diligència deguda.

[2] 3TG és l’acrònim anglès per a l’estany (tin), tantalio (tantalum), tungstè (tungsten) i or (gold), que són els minerals coberts per la Regulació EU 2017/821 sobre subministrament responsable de minerals.
[3] Vegeu, per exemple, UN Security Council, 2020; OECD, 2018; Global Witness, 2016; The Sentry, 2018