Les empreses tecnològiques catalanes i els #conflictminerals

MWC15-Mobile-World-Congress-2015-624x341

PUNTS CLAUS de l’ “Enquesta a les empreses tecnològiques catalanes presents al WMC 2015 sobre Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en relació als Drets Humans (DDHH)”

És al 2001 quan Nacions Unides comença a investigar la relació entre la sagnant guerra civil a la República Democràtica del Congo i l’explotació il·legal de recursos naturals i altres formes de riquesa. Aquesta investigació va servir per denunciar que els principals grups armats, responsables de nombroses violacions de drets humans, es finançaven a traves de la venda de minerals com l’estany, el tungstè, el coltan o l’or (coneguts com els 3TG). La posada de manifest d’aquest fet va provocar la mobilització de la societat civil, i alhora d’empreses públiques i privades, als Estats Units i arreu de la Unió Europea. En aquest primer país, es va aprovar una llei anomenada Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act, una normativa que exigeix transparència en la cadena de subministrament a les empreses llistades a la Borsa dels EUA. A la Unió Europea, en canvi, no ha sigut fins el passat mes de Març del 2014 que la Comissió Europea ha fet una proposta per regular els minerals.

D’altra banda, a Catalunya l’any 2011, diverses organitzacions de la societat civil van promoure una declaració del Parlament de Catalunya instant a la Fundation Barcelona Mobile World Capital a incloure en el seu pla d’activitats un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l’explotació de recursos naturals per fabricar els aparells. Aquesta declaració estava impulsada, entre d’altres entitats per Justícia i Pau, La Bretxa i Associació Solidària Castelldefels-Kasando, membres de la Xarxa d’Entitats per la RDC.

Aprofitant aquest context, aquestes tres organitzacions van decidir realitzar una enquesta a les empreses catalanes participants al Mobile World Congress 2015 sobre el seu grau de coneixement de la problemàtica dels minerals de conflicte. Aquesta proposta va rebre el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI) de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius d’aquesta enquesta eren els següents:

  1. Identificar les mesures de RSC que apliquen les empreses tecnològiques catalanes.
  2. Mesures que apliquen les empreses en relació al aprovisionament responsable de minerals.
  3. Percepció de les empreses tecnològiques sobre la problemàtica dels minerals de conflicte.

L’estudi es va dur a terme utilitzant el mètode d’enquesta quantitativa a les empreses. Aquestes es van seleccionar en criteri de la seva participació al catàleg d’empreses presents al Mobile World Congress de Barcelona de l’edició 2015. En total van ser escollides 14 empreses per l’enquesta. Un cop seleccionades, les preguntes es van dividir en un total de set blocs diferents i es va calcular que es trigaria uns 20 minuts aproximadament a respondre’ls tots.

Per aconseguir que les empreses responguessin se’ls va enviar correus electrònics on s’hi facilitava l’enllaç a les entrevistes. No obstant això, al cap d’una setmana d’haver-se enviat els esmentats correus, cap empresa havia contestat. Per tant, es va optar per trucar a les empreses directament i de manera general totes van respondre que no havien rebut els correus electrònics de manera que se’ls hi van enviar de nou. Malgrat aquesta mesura de pressió, al cap d’un mes, només d’unes empreses van respondre l’enquesta, de manera que es va optar per crear una versió reduïda de les preguntes (en comptes de proposar-ne 43, se’n proposaven 16). Els resultats però no van variar de manera significativa ja que, de les catorze empreses enquestades només tres van respondre l’enquesta completament: Centre de Visió per Computador, YupCharge i Ledmotive Technologies SL. Altres empreses van contestar que no l’emplenarien o que no sabien totes les respostes ja que van començar a fer-la però no la van acabar; en alguns casos, l’empresa no es dedicava a la fabricació sinó que només a la recerca (I+D) i per tant no podien respondre.

Cal remarcar que aquestes tres empreses que han emplenat l’enquesta són petites (amb 10 treballadors o menys i menys de 2 milions d’euros de facturació anual); de les respostes obtingudes se’n deriven les següents conclusions:

  1. Cap de les tres empreses coneix l’origen de l’or o els minerals anomenats 3TGs que usen en els processos de fabricació.
  2. Cap de les tres empreses coneix iniciatives que fomentin mesures de diligència deguda o responsabilitat en relació a les 3TGs.
  • Cap de les empreses té un compromís específic referent a l’ús de “minerals de conflicte”

D’aquests tres punts se’n deriva una altra conclusió general que afecta a la resta d’empreses que no van respondre, i és que posteriorment se’ls va demanar si tenien interès en rebre informació addicional sobre el tema i totes van declinar-ho.

Comptat i debatut, la baixa participació de les empreses catalanes en aquesta enquesta estaria mostrant el poc interès del sector empresarial cap a aquesta problemàtica i la seva manca de responsabilitat respecte a l’aprovisionament de minerals.

No obstant això, també cal remarcar diversos aspectes positius d’aquesta enquesta com és l’alt grau d’implicació institucional de la iniciativa, en tant que en la preparació i realització de l’enquesta han estat implicades diferents unitats de la Generalitat, o que la informació obtinguda podria servir per fomentar espais de diàleg entre la Administració Pública, la societat civil i les empreses en relació amb la problemàtica dels minerals dels conflictes i de la normativa que s’està impulsant a nivell europeu per abordar-la.

Fent clic aquí Estudi enquesta empreses WMC 2015 pots accedir-hi al document complet.