Els impactes de la mineria

Els impactes de la mineria

Foto: MONUSCO

Conceptes bàsics per a entendre la mineria

Conceptes bàsics mineria

Podem dir que els majors impactes produïts per les activitats mineres són, entre d’altres:

  • La degradació del medi ambient
  • El desequilibri dels ecosistemes
  • L’escalfament del planeta
  • Comunitats que es veuen desplaçades del seu lloc d’origen
  • Pèrdua de mitjans de subsistència
  • Militarització per protegir les mines, especialment en les zones mineres on existeix un conflicte.
  • Destrucció de comunitats d’indígenes
  • Dependència econòmica dels països del Sud als del Nord
  • Agreujament de la pobresa i les desigualtats socials

 

EFECTES DE LES MINES SUBTERRÀNIES

Pou mina Masisi Congo). De Carme Altayó

Pou d’on s’extreu coltan a Masisi  (R.D. Congo). | Foto: Carme Altayó per al treball periodístic #ConnectCongo.

A la mina subterrània s’accedeix per un pou o una rampa que desemboca en les galeries i nivells de producció, els quals estan connectats entre sí per pous inclinats. S’utilitzen perforadores i explosius per trencar la mena –la mescla de minerals de la qual es pot extreure un o més metalls– sota terra.
Generalment, aquest tipus de mineria té menor impacte ambiental que les mines a cel obert. La pertorbació en la superfície de la terra és menor, però pot igualment tenir efectes sobre l’aigua en contaminar-la amb àcids i metalls i interceptar aqüífers.

Els treballadors estan exposats a situacions encara més perilloses que els que treballen en mines a cel obert, pel risc d’enfonsaments, mala qualitat de l’aire i explosions subterrànies. Les companyies han abandonat progressivament aquest mètode per un problema de rendibilitat, tot i així, minerals tals com el carbó, níquel, zinc o plom segueixen sent, en general, extrets amb mètodes de mineria subterrània.

EFECTES DE LES MINES A CEL OBERT

mina-a-cielo-abierto-jalisco

Mina a cel obert a Jalisco (Mèxic). | Foto: La Jornada Oriente

Més del 60% dels materials extrets al món actualment ho són mitjançant aquesta modalitat.
Provoca la devastació de l’ecosistema en el qual s’instal·la (desforestació, contaminació i alteració de l’aigua, destrucció d’hàbitats). Dins d’aquest tipus de mineria es distingeixen, entre unes altres:

    • Les mines a cel obert, disposades en grans fosses amples i profundes enmig d’un paisatge nu de recursos vius, tot i comptar amb noves tecnologies que permeten millors rendiments en la velocitat d’extracció i processament del mineral, acreixen els problemes ambientals, ja que els materials de deixalla no acostumen a revertir en la recuperació del lloc.
    • Les pedreres (per a materials de construcció i industrials, com sorra, granit, pissarra, marbre, grava, argila, etc.) són mines de superfície molt semblant a les mines a cel obert, però l’agressió al medi ambient, que per si mateixa genera aquest tipus de mineria, s’agreuja per la seva proximitat a les zones urbanes. Les excavacions realitzades, que ja manquen de coberta vegetal, acaben convertint-se en abocadors urbans, a més d’afectar les aigües superficials i subterrànies properes a l’explotació.
    • La mineria per lixiviació, s’utilitzen productes químics (per exemple àcid sulfúric en el cas del coure o una solució de cianur i sodi en el cas de l’or) per dissoldre (lixiviar) els metalls en qüestió del mineral que els conté. Les solucions químiques utilitzades no només alliberen els metalls desitjats sinó que també mobilitzen altres metalls pesats (com el cadmi), per la qual cosa les aigües superficials i subterrànies solen contaminar-se.

Tot i que els impactes ambientals de la mineria varien segons el tipus de mineral i de mina, es tracta d’una activitat intrínsecament insostenible, doncs implica l’explotació d’un recurs no renovable mitjançant procediments destructius o contaminants, com la trituració, la mòlta, el rentat i classificació dels minerals, la refinació i la fosa. Segons el butlletí del World Rainforest Movement N° 71 (de juny de 2003), en l’actualitat aquesta resulta doblement destructiva per la seva gran escala i per la tecnologia que ha acrescut la seva capacitat productiva.

A més a més, el problema rau en el repartiment del treball a les mines; la població local només pot accedir a llocs de treball poc qualificats o subalterns ja que la resta els ocupen persones d’origen estranger. De fet, les mines als països del Sud són dirigides, explotades i controlades per empreses estrangeres.

Els efectes negatius de l’activitat minera són inevitables, la contaminació i les emissions de CO2 ens afecten a nivell mundial, però especialment a Àfrica, que és la regió que està més afectada pel canvi climàtic. Les Nacions Unides considera que al 2020 la productivitat agrícola al continent podria baixar un 50% tenint en compte que és una regió que només emet el 3,2% de les emissions globals de CO2. I no només l’agricultura i la pagesia es veuen afectades per aquesta situació, sinó que també els recursos hídrics ho estan.